Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Saronno
Ciutat
Ciutat de la província de Varese, a la Llombardia, Itàlia.
Notable centre industrial teixits, aparells electromecànics, aliments i nus de comunicacions
Treviglio
Ciutat
Ciutat de la província de Bèrgam, a la Llombardia, Itàlia.
Centre industrial i agrícola a la plana llombarda i nus de comunicacions, destaca la indústria tèxtil, la de mobles i la del vidre
Vigevano
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la dreta del Ticino, és el centre de la indústria del calçat més important d’Itàlia també hi ha indústries mecàniques i tèxtils Famosa antigament per les manufactures de seda, els Sforza, que hi tenien una villa de caça, construïren la Piazza Ducale, porticada, i ampliaren l’antic Castello Visconti s XV
Viadana
Ciutat
Ciutat de la província de Màntua, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba esquerra del Po, és un centre agrícola, i té indústria alimentària Antigament fou famosa per la fabricació de tela de veles
Vimercate
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial a la vora del torrent Molgora, al NE de Milà, té indústria d’aparells telefònics, electrònica i de ràdios i tèxtil
Voghera
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrial indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al s X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario s XII i la catedral de San Lorenzo s XVII El castell actual fou remodelat al s XIV
Cantù
Ciutat
Ciutat de la província de Como, a la Llombardia, Itàlia.
Té indústria de mobles, tèxtil sedera i de ferreteria
Abbiategrasso
Ciutat
Ciutat de la Llombardia, a la província de Milà, Itàlia.
És centre d’una rica zona agrícola, a la dreta del canal de Bereguardo, no lluny del Ticino Té indústria derivada de les activitats agrícoles i ramaderes centrals lleteres També té indústria del vidre, tèxtil i fabricació de sabons Conserva un castell del s X, reconstruït l’any 1382
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els…
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina