Resultats de la cerca

Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…

Pertany a l' oblast’ d’Arkhangel’sk, Rússia L’altura mitjana és d’uns 80 m Hi ha molts llacs i aiguamolls La vegetació és de tundra Les principals activitats econòmiques són la cria de cérvols, la pesca i la caça

La capital és Ufa De relleu muntanyós, especialment a l’est, on els Urals s’estenen en uns 250 km d’amplada, el seu clima és continental sec, amb àrees molt seques, al sud-oest El bosc cobreix la part muntanyosa, mentre que a l’oest hi ha les regions essencialment agrícoles blat, bleda-rave sucrera, patates, gira-sol i ramaderes ovelles La població és composta per baixkirs 24,3% juntament amb tàtars 24,5%, russos 40,3%, etc, i amb predomini de la religió musulmana El desenvolupament econòmic d’aquest país començà amb l’explotació petroliera el 1932 Išimbaj, continuada per noves explotacions…

Anomenat abans Terra de Nicolau II , pertany a Rússia És format per quatre grans illes Bol’ševik, Okt'abr'skoj Revol’ucii, Komsomolec i Pioner i diversos illots Situat al N de la península de Tajmyr, l’en separa l’estret de Vil’ki

Centre d’una regió agrícola, exporta tabac i fruita Fou capital del regne dels tàrtars des del segle XV conserva un palau i sepulcres dels kans Rússia i Turquia hi signaren el 1681 l’anomenada pau de Bakhcisaraj , que confirmava el protectorat rus sobre Kíev

La capital és Sukhumi Ocupa l’angle nord-oest de la depressió del Rioni, entre el Caucas i la mar Negra Presenta una diferenciació fisiogràfica en tres zones escalonades la marina , on es concentren l’agricultura i les ciutats les serres , plecs de la coberta sedimentària precaucasiana que els rius fendeixen transversalment, i, més enllà, la zona axial paleozoica del Caucas, que assoleix els 3000-4000 m El clima és mediterrani plujós de tendència subtropical La vegetació és molt rica, i de la terra baixa passa, en altitud, a bosc caducifoli humit, a coníferes subalpines, a prat alpí La…

La geografia física El N i l’W és format per una sèrie d’altiplans estèpics travessats per serralades muntanyoses Altai amb pics de més de 4000 m, Khangaj i Tannu-Ola En aquesta regió s’obren grans depressions lacustres i hi neixen els rius Ienissei, Selenge i Orkhon La major part del S i de l’E és ocupada pel desert de Gobi El clima hi és continental extrem, amb àmplia oscillació tèrmica diària i estacional, amb mitjanes de gener de -27°C, i a l’estiu arriba sovint als 40°C Les precipitacions, escasses 257 mm anuals a Ulaanbaatar, disminueixen al S i a l’E El bosc de coníferes apareix només…

Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del s XVI Té aeroport Fundada al s X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia, hi fou introduït el…

Constituïda el 1936, fou dissolta a la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els seus habitants foren acusats per les autoritats soviètiques de collaboració amb el nazisme, i restablerta el 1957 Esdevinguda República dels Txetxens i dels Ingúixos amb la dissolució de l’URSS, i dependent de Rússia 1991, el 1992 es dividí en les actuals repúbliques de Txetxènia i Ingúixia

Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria s V aC, fou conquerida s I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al s VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al s XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia