Resultats de la cerca

Neix al centre de l’elevació de la Rússia central i desguassa al Volga, a Nižnij Novgorod És glaçat des del novembre o el desembre al març o l’abril La seva alimentació és en un 59% de neu, en un 20% d’aigües pluvials i en un 20% d’aigües subterrànies Els afluents principals són el Žizdra, el Mokša, el Kliazma i el Moskva Passa per les ciutats d’Or'ol, Kaluga, Nižnij Novgorod, Kašira i R'azan’, i és navegable des de Čekalin

Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica

S'inicia a l’esquerra del Llobregat, entre el Margançol i el torrent de cal Bossoms, amb la serra de la Cubil 1 022 m alt Parallelament les canals de Sant Miquel 1 053 m d’alt són profundament tallades pels afluents esquerres del Margançol La serra de Torrentfred, d’orientació S-N 1 072 m, enllaça amb el Picancel estricte 1 043 i 1 046 m alt, prolongació del qual és el pic de Salga Aguda 1 172 m alt, on neix la riera de la Portella

Neix al sud de l’altiplà de Minsk El curs inferior fa de frontera entre Lituània i Bielorússia Desguassa, en delta, al golf de Kursk, a la mar Bàltica De règim sobretot nival, té un cabal de 687 m 3 /s Es glaça generalment pel desembre Els principals afluents per la dreta són el Sventoji i el Dublysa El canal d’Oginsk l’enllaça amb el Dnièper, i el d’August, amb el Vístula Navegable des d’Alytus, serveix per al transport fluvial de fusta Passa, entre d’altres ciutats, per Grodno, Kaunas i Rusne

Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní

S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment

Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri

La capital és Simla 55 300 h 1981 Situat a l’Himàlaia occidental, és una regió molt muntanyosa Les valls, regades pels afluents de l’Indus Chenāb, Satluj i Beās, són fèrtils, i s’hi concentra la població, dedicada als conreus de blat, canya de sucre, lli, tabac i arròs i a la ramaderia d’ovelles i de cabres Hi ha explotació forestal i jaciments de sal gemma La indústria és de tipus artesanal fusta i teixits de llana La regió és mitjanament poblada 61 h/km 2

Constitueix l’extrem oriental de la planura de Valàquia el clima és continental extrem, amb precipitacions escasses A més dels rius esmentats, drenen aquesta regió altres afluents del Danubi els rius Cǎlmǎtuiu, Ialomita i Mostistea Els sòls són rics, formats generalment per loess, i la vegetació és estepària Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, arbres fruiters i la ramaderia de llana En general és poc poblada, i els centres urbans principals són a la perifèria, com Bucarest i Brǎila És ben comunicada per diverses línies de ferrocarril i carreteres

Neix al Tirol del Sud al S del pas de Rèsia o Reschenscheideck en tres petits llacs Riu de règim alpí, ha tallat valls profundes en el seu curs alt, la primera de les quals és el Vintschgau o vall Venosta, i al seu pas pel Trentino és flanquejat per planes estretes on s’engorja sovint Nombroses centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia de l’Adige i els seus afluents Passino, Eisack, Noce, Avisio Passat Verona, i fins a la seva desembocadura al S de Chioggia, drena una plana fèrtil d’economia agrícola