Resultats de la cerca

Ha estat identificada amb la mítica Tollan Xicocotitlán tolteca La seva fundació data, probablement, del segle IX Ce Acatl Topiltzin 947-999 la dedicà a Quetzalcoatl i hi bastí molts dels edificis més importants, sobretot el temple de l’Estel del Matí Tlahuizcalpantecuhtli, el sostre del qual era sostingut per quatre pilastres prismàtiques decorades amb relleus i per quatre impressionants figures d’atlants de 12 m d’alçada encara dempeus Com a Chichén Itzá , és decorada amb frisos de jaguars, serps i àguiles devorant cors humans, escultures antropomòrfiques anomenades Chac mool…

El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix…

L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…

La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat…