Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Benifairó de la Valldigna
Benifairó de Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna.
El terme, drenat pel riu de Xeraco, és accidentat al sud per la muntanya de Xeresa En l’agricultura, als sectors més plans, alternen a parts iguals el secà amb el regadiu, el qual aprofita aigua elevada el taronger hi adquireix el caràcter de monocultura El secà ocupa els vessants muntanyosos, i produeix essencialment garrofes La propietat de la terra és poc repartida, i, bé que el règim d’explotació és directe, implica una gran massa de jornalers temporers L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges La població augmentà lentament des del s XVIII fins al 1950…
la Valldigna
Subcomarca de la Safor, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx.
El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat dela influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…
baronia de Benifairó
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benifairó de la Valldigna (Safor), concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al s XX en la mateixa família
el Portitxol de la Valldigna
Coll (108 m) on s’uneix el massís de la Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la Valldigna (Benifairó), a la Safor, amb la vall d’Aigüesvives (Alzira), a la Ribera Alta.
riu de Xeraco
Riu
Curs d’aigua que drena la Valldigna i recull les aigües dels vessants N i E del Mondúber; passa per Simat, Benifairó i Tavernes i, a la marjal, segueix una direcció paral·lela a la costa i forma part del sistema de regadius d’aquest sector de la Safor; desemboca a la mar i fa de termenal entre els municipis de Xeraco i de Gandia.
serra de les Agulles
Serralada
Serralada situada als límits de la Ribera Alta (la part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira) i de la Safor (Benifairó de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna).
Parallela a la serra de Corbera, amb petites elevacions de 500 a 550 m, amb un màxim de 564, però força accidentades, la natura calcària dela roca ha originat les nombroses fonts Les valls de Casella i de l’Estret limiten la serra pel N i pel S, respectivament
Alcalà d’Alfàndec
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell situat als contraforts septentrionals del Mondúber, dins el terme municipal de Benifairó de la Valldigna.
Rep popularment el nom del castell dela Reina Mora
Alfulell
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Benifairó de la Valldigna (Safor), al peu de l’antic castell d’Alcalà d’Alfàndec.
Era lloc de moriscs, que el 1609, poc abans de llur expulsió, era habitat per 22 famílies Tenia església