Resultats de la cerca

Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important…

Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat Hi són conreats principalment arbres fruiters cirerers i pomeres La gran extensió de prats i farratges 780 ha s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia cabres, ovelles i equins En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dona feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar hi ha també indústria alimentària galetes i de la fusta embalatges El turisme i el comerç són, tanmateix, la principal font d’ingressos, a…

Neix al vessant oriental de la Selva Negra, i en direcció al nord drena el land de Baden-Württemberg passa per Stuttgart i Heidelberg i desguassa al Rin prop de Mannheim Rep el Jagst i l’Enz, i és aprofitat com a via de navegació des de Stuttgart

La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina

Neix a la serra de la Demanda, flueix fins a Burgos en direcció N-W, i després canvia i pren la direcció S-W Rep l’Urbel per la dreta i el Cogollos i l’Arlanza per l’esquerra A la vall alta del riu es troba el pantà d’Arlanzón 20 000 000 m 3 , que mou la hidrocentral de Villasur de Herreros

Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…

Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine està unit al…