Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pina
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, accidentat al seu sector septentrional per la serra de Montalgrau, prolongació nord-occidental de la serra d’Espina (puig de Santa Bàrbara de Pina, 1 405 m alt.).
Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, passà…
Pina
Poble
Poble del municipi d’Algaida (Mallorca), al N de la vila, al límit amb el terme de Sencelles.
La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del s XVI ampliat el 1716 El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia
Pina de Ebro
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, situat als Monegres i drenat per l’Ebre.
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
serra de Montalgrau
Serra
Contrafort del Sistema Ibèric (Alt Palància), al límit amb Aragó.
Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina
Pinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Brest, Bielorússia.
Port fluvial a la desembocadura del Pina al Prip'a, té drassanes, indústria lleugera del cuir i de la fusta i foneries Té un institut de projecció de sistemes de millorament de les terres i altres escoles tècniques especialitzades
Vilanova de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al límit amb l’Aragó, entre la serra de Pina, al S, i el riu de la Maimona afluent per la dreta del Millars, al N El terme és molt petit i muntanyenc El 50% de les terres són improductives Hi ha 100 ha de bosc, 170 ha de conreus de secà —especialment cereals— i 20 de regadiu El poble 122 h 1991 891 m alt és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a 0,5 km de la ratlla d’Aragó L’església parroquial és dedicada a sant Francesc
Algaida
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE d’es Pla, recolzat, al S, als massissos de Randa (543 m) i de Galdent (420 m), que el separen de sa Marina de Llucmajor.
La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc més de 1 000 ha de pins i alzines i la garriga unes 1 000 ha La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà cereals, ametllers, figueres i garrofers, mentre que el regadiu 22 ha es limita a horts familiars Predomina l’explotació directa En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i sostinguda La…
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta…