Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
el Ràfol
Despoblat
Despoblat del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), a l’W del terme, al límit amb el de Beneixida.
Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602
el Ràfol
Masia
Caseria
Masia, caseria i antic terme del municipi de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), al SE de la vila, al límit amb el terme de Catarroja.
Pertanyia a la jurisdicció del marquès de la Romana
el Ràfol d’Almúnia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, als contraforts terminals de les serres prebètiques valencianes.
El territori s’allarga des del riu Girona, al S, fins a l’ombria de la serra de Segàrria pel coll del barranc de Ramon De les 207 ha de secà, un terç és destinat a l’ametller, i la resta a l’oliverar, garrofers i quelcom de vinya antigament de panses El regadiu 79 ha, que aprofita l’aigua de fonts i pous, és destinat als cítrics i hortalisses El règim predominant és el conreu directe La població és en recessió des del començament del s XX, però s’ha estabilitzat des del 1970 Hi ha una distribució de la població activa equilibrada El poble 368 h agl 2006, rafalencs 88 m alt és el centre de la…
el Ràfol d’Alfàndec
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor).
La seva església Santa Maria fou reedificada al s XVI Era de la jurisdicció de l’abat de Valldigna
el Ràfol de Vilallonga
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilallonga de la Safor.
Era un antic lloc de moriscs
el Ràfol de Salem
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, estès a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Benicadell.
L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de Castelló de les…
el Rafalet
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Depengué, fins el 1535, de la parròquia de la Jovada i, des d’aleshores, de la del Patró, i el 1574 fou adscrit a la de Benissivà Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs
la Rectoria
Subcomarca de la Marina Alta, a la vall mitjana del Girona, limitada per un amfiteatre de muntanyes, oberta a l’E, integrada pel tossal del Moro, els Racons, els Recingles i Segili (425 m alt.); té una superfície de 41 km2.
Inclou les viles d’Orba i de Sagra, els pobles de Tormos, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, Sanet de la Rectoria i els Negrals El 1535 fou fundada al Ràfol una rectoria amb jurisdicció damunt tota la vall
Rafalet de Benissalim
Caseria
Caseria i antic lloc de moriscs del municipi de Tàrbena (Marina Baixa), al SE de la vila, al límit amb el terme de Callosa d’En Sarrià.
l’Alqueria d’Asnar
Municipi
Municipi del Comtat.
És situat a la vall alta del riu d’Alcoi, al pla de Muro El riu d’Alcoi travessa el terme de N a S El terme municipal és format per un sector principal 0,73 km 2 i dos enclavats, un entre els termes municipals de Muro del Comtat i Cocentaina 0,30 km 2 , i l’altre, entre els de Muro del Comtat i Benimarfull 0,06 km 2 L’abundància de fonts provinents de Mariola, l’aigua del riu i el terreny pla donen gran fertilitat a l’agricultura El terreny inculte és escàs Els conreus principals són les oliveres, la vinya i les hortalisses a les hortes petites La principal font de riquesa és la indústria…