Resultats de la cerca

Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil

Fundada per Seleuc I 312 aC, fou un dels centres comercials més importants de l’Orient antic i un baluard de l’hellenisme Incendiada parcialment sota Trajà, fou destruïda en l’expedició de Luci Ver contra els parts 164, els quals s’establiren a l’altra riba, en la primitiva fortalesa de Ctesifont, anomenada també Selèucia-Ctesifont, seu del catolicosat caldeu 424

El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà

Les excavacions efectuades del 1922 al 1937 donaren una planta de ciutat hellenística, fundada per Seleuc Nicàtor el 280 aC i destruïda pels sassànides al s III dC Són importants les pintures de la sinagoga, avui al museu de Damasc, i la capella paleocristiana amb frescs i un baptisteri, bastida al s II és la capella judeocristiana més antiga Aquests conjunts pictòrics manifesten la influència de l’art prebizantí amb contactes amb el món de Palmira

Situada sobre un esperó rocós, a l’esquerra de la confluència dels rius Konkce i Amudarja, ocupava unes 150 ha i era defensada per una important muralla S'hi documentà un traçat urbà regular, de tipus grec, un gran teatre, diferents santuaris, un gimnàs i un notable palau, de tradició aquemènida També s’hi trobaren inscripcions gregues, entre les quals destaca un papir amb un text filosòfic El seu nom grec és desconegut Fundada probablement al temps de Seleuc I o d’Antíoc I, hom no exclou tampoc que fos fundada per Alexandre el Gran Fou abandonada vers l’any 100 aC

Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el…

Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un…

Oberta a l’hellenisme i als cultes orientals, pertangué als selèucides fins a l’ocupació dels romans 64 aC, que en milloraren el port i feren el riu navegable fins a Antioquia Pau i Bernabé hi iniciaren el seu primer viatge missioner Fou destruïda per les invasions persa i àrab s VII

La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…