Resultats de la cerca

El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al s X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és del s XII, i la nau conserva…

La capçalera d’aquesta vall rep el nom de vall de Balaig, coberta de bosc avetar de Balaig, on es troba el refugi de Balaig, d’utilització forestal, i dels Cortalets, al límit amb el terme d’Estoer, el centre d’excursions més important del massís de Canigó

Els vessants de la vall són en gran part coberts de bosc alzines i roures L’agricultura, que aprofita l’aigua de la ribera de Taurinyà a través de les séquies, ocupa 82 ha, dedicades sobretot al cultiu d’arbres fruiters 40 ha, vinya 7 ha, hortalisses 5 ha, cereals 1 ha i pastures i farratge 27 ha el cens ramader dona 285 d’oví El poble 380 m alt és a la dreta de la ribera de Taurinyà, al límit amb el terme de Prada, vila de la qual constitueix pràcticament un barri, per la seva proximitat 1 km L’església parroquial, dedicada a sant Feliu, fou erigida en 960-970 es conserva una notable font…

Prop seu, a 2 150 m alt, al pla dels Estanyols terme de Taurinyà, al Conflent, hi ha el refugi dels Cortalets o del Canigó , refet el 1948, propietat del Club Alpin Français Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols

La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de…

És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest…

Entre aquest cim i el Puig Sec s’obre el coll Barbet uns 2 600 m alt, que comunica Vallmanya i la vall de Cadí

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…

Malgrat que l'any 840 es menciona una vila Curtis Curtes , 860 villa Cortis , Curtis , 968 entre les possessions de l’abadia de Cuixà, que hom suposa referida a aquest lloc —on el monestir hi explotava una mina de ferro menerio in terminis de Cortz , 1280—, no és fins al segle XIV que hi ha la primera datació escrita que relaciona Corts com a dependent del monestir Al lloc, s'hi conserva l'antiga església de Sant Valentí, restaurada al principi d'aquest segle, que la gent de la contrada coneix com la torre de Corts per la seva estructura en baluard És un edifici romànic d'una nau bastit…

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…