Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
serra d’El Tejo
Serra
Una de les serres (1 251 m alt.) que tanca per l’E l’altiplà de Requena (Plana d’Utiel), al N de la serra de les Cabrelles.
Tajo
El Tajo al seu pas pel municipi d’Aranjuez
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, el més llarg amb 1.092 km totals des del naixament fins la desembocadura, dels quals 857 transcorren per l'Estat espanyol.
Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’Extremadura i l’Alto Alentejo…
Zêzere
Riu
Riu del centre de Portugal, afluent del Tejo (Tajo) per la dreta (215 km).
Neix als contraforts orientals de la Serra da Estrêla, i desguassa al Tejo prop de Constáncia
Ushuaia

Aspecte d’Ushuaia a l’hivern
© Jose Tejo / Dreamstime.com
Ciutat
Ciutat de la Terra del Foc, a la part oriental de l’arxipèlag, Argentina, és la capital de la província de la Terra del Foc.
Fundada a partir d’una missió anglesa el 1884, és la ciutat més austral del món Amb la partició de l’Argentina i Xile 1893 fou declarada ciutat És port i base naval i té aeroport
Moita
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal.
Situada a Estremadura, a l’estuari del Tejo Producció important de fruites i verdures
Montijo
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal, a Estremadura.
Dividida en dues parts, la més petita és a la vora esquerra del Tejo Té adoberies i destilleries d’aiguardent, indústries del suro i saladors de bacallà
Mar da Palha
Estuari del Tejo, a Lisboa.
Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , al S A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal