Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Senegàmbia
Geografia històrica
Confederació dels estats del Senegal i de Gàmbia, acordada pel tractat de Dakar (1981) i vigent del 1982 al 1989.
Institucionalment comprenia un parlament confederal, un consell de ministres, un vicepresident i un president La confederació pretenia aconseguir la unió econòmica i monetària d’ambdós estats membres, la integració de les forces armades, la coordinació en les relacions exteriors i en el camp de les comunicacions, bé que cadascun dels estats mantenia la independència i la sobirania Els desacords sobre les atribucions de cadascun d’ambdós estats en els òrgans de govern de la confederació en precipitaren la dissolució
Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…
l’Argentera

L’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel…
la Cerdanya
La vall de Meranges (Cerdanya)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…
la Portella

La Portella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…
Poboleda

Poboleda, on destaca l’església parroquial de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant N i E, Porrera S i Torroja del Priorat W, i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant 604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló 733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi, serra que corre parallelament a la de Montsant, formant una sèrie de turons de…
l’Antàrtida
Continent
Continent situat al voltant del pol sud i que juntament amb les illes properes és a l’interior dels 60° de latitud.
Té 14 100 000 km 2 de superfície, compreses les illes 140000 km 2 i la plataforma continental amb glaç flotant 1160000 km 2 La geografia La geomorfologia Des d’un punt de vista tectònic, hom distingeix dues grans unitats, separades per una línia ideal que va de la mar de Weddell a la mar de Ross La unitat occidental , d’àrea molt més reduïda que l’oriental, pot ésser interpretada com una prolongació de serralades andines és un conjunt de serralades alpines i de fosses les dues principals són les que formen les mars de Weddell i de Ross, que constitueix un sòcol rocós discontinu per sota l’…
Laos

Estat
Estat del SE d’Àsia, situat entre la Xina al N, el Vietnam a l’E, Cambodja al S i Tailàndia i Myanmar a l’W; la capital és Vientiane.
La geografia El centre i el nord del país són muntanyosos, amb relleus solcats per profundes valls per on corren els afluents del Mekong Nam Tha, Nam Hou, etc el sud és format per elevats altiplans que descendeixen suaument des del vessant occidental dels monts d’Annam fins a la vall del Mekong, que forma la frontera amb Birmània i Tailàndia, el curs del qual és interromput a la part septentrional per ràpids d’una gran violència El país és situat dins la zona intertropical del SE d’Àsia i és sotmès a les influències dels monsons, amb una relativa sequedat a l’hivern i forta pluviositat a l’…
Guinea

Plantació d’arròs a Guinea
© Banque de Developpement de Guinea S.A.
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat per Guinea-
Bissau al NW, pel Senegal i Mali al N, per Costa d’Ivori a l’E, per Libèria i Sierra Leone al S i per l’oceà Atlàntic a l’W; la capital és Conakry.
La geografia La plana litoral, de 40 a 80 km d’amplada, és baixa i arenosa, amb les costes retallades pels estuaris dels rius que procedeixen del Fouta Djalon és una regió de precipitacions abundants Conakry enregistra 4349 mm anuals, caracteritzada per l’existència d’una estació seca i una d’humida les temperatures són elevades 26 °C, i la temperatura mitjana d’escassa oscillació tèrmica La costa és coberta de manglars Cap a l’interior s’eleven gradualment una sèrie de terrasses graonades que culminen en el Fouta Djalon les precipitacions són menys abundants 1712 mm anuals a Labé i les…