Resultats de la cerca

L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681

Fou fundat per Li Yuanhao, que assumí el títol d’emperador 1038 i des de la nova capital, Zhongxiang, emprengué una campanya per a conquerir tota la Xina, projecte que abandonà 1044 quan els emperadors de la dinastia meridional song es comprometeren a pagar-li un tribut anual Mantingué pactes també amb la dinastia septentrional dels liaos Modelaren el govern segons el dels songs, i n’adoptaren el sistema d’escriptura i el budisme com a religió d’estat El regne Xixia fou conquerit i destruït per les tropes mongols de Genguis Kan 1227

Format al final del segle X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del segle XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira

Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

Poblat pels arauac, el 1493 Cristòfor Colom la reivindicà per a la corona espanyola, però fou poblada per francesos i neerlandesos, els quals el 1648 dividiren la illa en dues meitats, la septentrional pertanyent a França i la meridional als Països Baixos Posteriorment, francesos, neerlandesos i britànics es disputaren el control de l'illa, i la partició definitiva original no es restablí fins el 1816 La part nord, amb el nom de Saint Martin, pertangué a Guadeloupe fins el 2003, que a través d'un referèndum adquirí l'estatut de Collectivitat d'Ultramar La part neerlandesa pertangué a les…

Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban al principi…

Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el…

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i SantPere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de SantPere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu…

Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major…

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona…