Resultats de la cerca

Inclou els nuclis de Crayford, Sidcup, Erith i Chislehurt Àrea residencial, afavorida per la presència de parcs i espais oberts, conté, amb tot, un nucli industrial a Erith, a la vora del Tàmesi manufactures de paper, plàstics i construcció mecànica

És situada a la vora dreta del riu Salado, prop de la seva unió amb el Paraná Ciutat en creixement ininterromput, és un port fluvial per on surten els cereals del N de la Pampa Indústries del cuir, teixits i farines Molta activitat comercial, afavorida per les seves adequades comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior

El pla de la ciutat, gairebé rectangular, conserva els trets d’un antic campament romà És un centre comercial i un nucli industrial en ràpida expansió, afavorida pel seu emplaçament, dominant el pas principal entre la plana umbriana i la costa de l’Adriàtica Hi ha indústria sucrera, tèxtil, metallúrgica, paperera i de pasta de sopa És un mercat agrícola cereals, oli, vi, farratge

Ciutat de funció industrial, es caracteritza per un tradicional predomini de la indústria tèxtil cotonera, indústria afavorida per condicions climàtiques adequades i per fonts d’energia abundoses, gràcies als corrents fluvials que baixen dels Penins i també a l’existència de jaciments de carbó fàcilment explotables El remodelatge urbà actual fa disminuir la població de la ciutat mateixa, en benefici del creixement de l’aglomeració, i tendeix a formar als voltants dels Penins, i juntament amb Birmingham i Leeds, una conurbació en forma de N El desenvolupament industrial de Manchester…

Ocupava els territoris compresos entre l’actual golf Edremit, al N, i el riu Küçük Menderes, al S Tingué la capital a Sardes Vers la meitat del s VI aC, la Jònia fou també incorporada a tots aquests territoris, després de la lluita de Cressus contra els grecs 560-546 aC Caiguda a mans de Cir, la regió es convertí en intermediària entre la civilització asiàtica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans A l’època d’Alexandre, i posteriorment, sota la sobirania dels diàdocs, sofrí una profunda decadència, i només la capital conservà una certa esplendor, mantinguda encara…

La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…

És el primer nucli industrial tèxtil de Polònia i un dels més importants d’Europa, tant en el ram del cotó com en el de la seda, la llana i les fibres artificials Aquesta especialització ha estat afavorida per l’afluència d’obrers tèxtils expulsats de la indústria pesant alemanya L’evolució ha estat molt recent, fins al punt que Łódź tenia només 50 000 h a mitjan s XIX, i la propera ciutat de Zgierz la doblava en població La planta és ortogonal, entorn de la via principal, la Piotrkowska La trama urbana inclou, d’una forma anàrquica, grans fàbriques, vies fèrries, parcs i àrees…

Port de pesca i centre turístic a la costa septentrional del golf de Gaeta, té indústria alimentària És seu episcopal que té unides, des del segle XIII, les de Sezze i Piperno Capital dels volscs, amb el nom d' Anxur , fou conquerida pels romans el 406 aC i es convertí en ciutat residencial, afavorida pel port construït per Antoní Pius i per la seva situació a la Via Appia Durant l’edat mitjana formà part, bé que gaudint d’autonomia, del patrimoni de Sant Pere La ciutat, que manté un caràcter medieval, conserva restes romanes del temple de Júpiter i de les muralles a l’antiga…

Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…

Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i sègol, llegums…