Resultats de la cerca

Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària

És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera…

Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats…

De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és seguit, pel SE, pel bloc…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400…

Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i…

Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de…

D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…

Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…

Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans…