Resultats de la cerca

Centre agrícola i comercial, amb indústries de teixits i de mobles Conserva vestigis de les antigues muralles i portes, i, entre els seus edificis, cal fer esment de les esglésies de Santa Maria di Castelnuovo s XIII, Sant'Agostino i Duomo s XIV

Centre comercial agrícola Municipi lliure durant els segles XIII i XIV, ha conservat gairebé intactes fins avui els trets que la configuraren en aquella època d’esplendor, tant per l’estructura urbana, cenyida amb muralles del selge XIII, d’on emergeixen 14 torres de les 72 que un temps havien fortificat la ciutat, com pels carrers, places, cases, esglésies, palaus cal destacar-ne el Palazzo Nuovo del Podestà, amb el Museo Civico, el Duomo i l’església de Sant’Agostino El seu art figuratiu fou un reflex del sienès fins que, al segle XV, la subjecció política i econòmica a…

Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s…

És obra de Peruzzi i Rafael i fou decorada per aquest i els seus deixebles Les excavacions efectuades al jardí, el 1878, permeteren de descobrir-hi una villa romana del s I, on hom trobà pintures i estucs d’època hellenística

Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins Universitat, fundada el 1307 Arquebisbat catòlic Ciutat etrusca Perusia , hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa 41-40 aC, però la reconstruí acabada aquesta Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià Conserva restes etrusques la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses…

Situada a una altitud de 451 m, a la vall mitjana del riu Metauro, a 36 km de Pesaro al SW, és un important centre comercial i agrícola, amb indústries de la ceràmica, seda, etc És seu arquebisbal, i té universitat Notable municipi romà Urbinum Metaurense , pertangué a l’Església 756, i més endavant a la família Montefeltro Feu comtal l’any 1213, sota el seu domini augmentà poderosament i fou el centre d’un gran estat, transformat en ducat el 1443 Durant el segle XVI pertangué als Della Rovere, i el 1631 passà a l’Església Del 1808 al 1814 s’integrà en el regne d’Itàlia, i el 1860 passà a l’…

Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als santPere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà…

Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…