Resultats de la cerca

Fou fundat el 1329 per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom vall d’Aigüesvives, indret, probablement, d’antiga tradició eremítica El territori, comprès dins els termes municipals de Carcaixent i d’Alzira Ribera Alta i que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall L’edifici fou bastit a l’esquerra del barranc de…

L’edifici data del 1419 Pertangué als agustins de Cervera

El riu Eume, que travessa el municipi, en arribar a la vila de Pontedeume es transforma en la ria d’Ares per a desguassar a l’oceà Atlàntic A la vila, fundada el 1270, hi destaca el castell i la torre dels Andrade segle XIII i el convent dels Agustins 1538

Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa

Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri

Fundada pels agustins el 1077, fou secularitzada el 1802 i restaurada pels benedictins el 1863 Suprimida durant la persecució de la Kulturkampf 1871-78, el 1887 esdevingué el centre d’una congregació benedictina que agrupava tretze abadies L’abadia fundà una escola d’art que intentà de crear unes formes i figures adequades a la litúrgia catòlica Hi radica una institució dedicada a l’edició crítica de la Vetus Latina

Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora

Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al…