Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Castronuovo
Població siciliana on el 1302 tingueren lloc les converses preliminars per a la pau de Caltabellotta
(anomenada per això, també, pau de Castronuovo
).
Tóveda
Caseria
Caseria del municipi de Castellfabib (Racó), al SW de la vila, dividida en els nuclis de Tóveda Alta i Tóveda Baja (per això és coneguda també per Tóvedas).
Sant Pau de Fornils
Sant Pau de Fornils
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella
Capella i masia del municipi de Susqueda (Selva), situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això com a castell de Sant Pau.
Existia ja el 1269 Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas La capella actual fou refeta al s XVII No té culte
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
riu Boïlgues
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria, format al vessant oriental de la serralada que separa el País Valencià de Castella.
Passa per Vallanca per això és anomenat també rambla de Vallanca i desemboca al Túria a Ademús
Waldstätte
Història
Nom que, a l’edat mitjana (documentat el 1289), designava el territori que comprenia els primitius cantons d’Uri, Unterwalden i Schwyz.
Al final del s XV comprenia ja una part del de Lucerna, i per això el llac de Lucerna prengué el nom de Vierwaldstättersee llac dels Quatre Cantons
Marghera
Barri
Barri i port de Venècia, al sud de Mestre, d’una gran importància industrial, gràcies al port, construït el 1919, el qual disposa d’una gran xarxa de canals de gran navegació.
Això ha originat la creació d’un gran complex industrial, on sobresurten les indústries petroquímiques, el refinatge de petroli, la metallúrgia de l’alumini i el material refractari
Pachacamac
Temple d’Acllahuasi a Pachacamac, centre arqueològic del Perú
© X. Pintanel
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic del Perú, a la vall del riu Lurín, a la regió costanera central d’aquest país.
Fou un centre cultural molt important del període urbanístic 1000-1440, fins que fou conquerit pels inques això no obstant, i a causa del renom del seu gran temple-piràmide, els pelegrinatges a Pachacamac continuaren sota els inques
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic camí de pas…
Galí
Església
Antiga quadra i església del municipi dels Prats de Rei (Anoia), situada a ponent del terme, entre la vila dels Prats i Sant Valentí de Vilallonga.
És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei