Resultats de la cerca

El Spill del 1519 diu que el lloc d’Albàs, on hi solia haver 15 albergs, era despoblat i només produïa herbatge El 1860, però, hi havia 4 cases habitades

Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…

Situació i presentació El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km 2 , és situat al NE de la comarca A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la Batalla prop…

Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…

Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…

Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…