Resultats de la cerca

Situat a l’avinguda del Parallel, es construí per a acollir vetllades pugilístiques i fou inaugurat al març del 1927 S’hi organitzaren diversos combats, com els corresponents al Campionat de Catalunya de boxa amateur i d’altres que programà la revista Boxeo El 1936 obrí un frontó, i durant els anys quaranta s’hi jugava a tennis de taula També funcionà com a sala de ball Sembla que tancà el 1949

Coneguda popularment com el Liceu del Parallel , fou construïda per l’empresari Josep Ventura Gannau i projectada per l’arquitecte Francesc Folguera Grassi a la ronda de SantPere Amb una capacitat per a 6000 espectadors, funcionà entre el 1924 i el 1947, any que l’edifici fou enderrocat Hi tingueren lloc diversos tipus d’espectacles, entre d’altres, combats de lluita lliure i vetllades pugilístiques Entre el 1927 i el 1934 es disputaren diversos enfrontaments pel títol de campió d’Europa de boxa professional i també la final del Campionat d’Espanya de boxa amateur…

Pista de ciclisme construïda al voltant del camp del Guinardó i inaugurada el 27 de maig de 1942, moment a partir del qual el recinte fou conegut com Velòdrom de Gràcia S’hi disputà el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-53, velocitat 1952, 1953 i persecució 1951, el Campionat d’Espanya amateur de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-52, velocitat 1951-53 i persecució 1952, així com diversos Campionats de Catalunya Al final de la dècada de 1950 fou adquirit pel ciclista Santiago Mostajo, que en renovà les installacions i al maig del…

Situat al número 197 del carrer de València, disposà d’una gran sala on se celebraren balls, concerts, sessions de cinema i, a partir de la primera dècada de 1900, vetllades pugilístiques També acollí partits i exhibicions d’altres modalitats esportives, com el voleibol, la lluita grecoromana i lliure o el patinatge artístic Albergà regularment combats de boxa entre el 1914 i el 1936 S’hi organitzaren trofeus de boxa com el Cinturó Barcelona 1932, les fases eliminatòries del Campionat de Catalunya de boxa amateur i combats a fi de seleccionar els púgils que havien de participar a…

Dissenyat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius en collaboració amb l’alemany Herbert Schürmann, fou inaugurat el 27 d’agost de 1984 amb motiu del Campionat del Món de ciclisme en pista També s’hi disputaren les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, així com el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista 1984, el Campionat d’Espanya de mig fons darrere moto 1986, el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista amateur 1987, 1988, la Copa d’Europa en pista 2009, la sortida i arribada d’etapa en alguna edició de la Vuelta a Espanya i diverses edicions…

Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports , fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955 Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals esdeveniments esportius de Barcelona…

Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan…

Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…

Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen,…

Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la…