Resultats de la cerca

És situat a l’oest del poble, en una zona volcànica amb caràcter de malpaís d’uns 5 km de longitud per 2 d’amplitud, on hi ha més de 60 petits cons d’explosió, el substrat de la qual és constituït per un corrent de lava porosa

La capital és São Luís 328 663 h 1980 El formen una ampla plana costanera, al nord, i una regió de cims aplanats, a l’interior El clima és equatorial, amb una escassa amplitud tèrmica 26,1°C pel gener i 25,5° pel juliol i amb pluges abundants 3 174 mm anuals a São Luis, que minven cap a l’interior La població és índia a l’interior, mentre que els negres, els mulats i els mestissos es concentren a la costa Hi ha conreus de cotó, canya sucrera, arròs, etc Hom hi explota les palmeres La ramaderia és principalment bovina i porcina Hi ha jaciments de bauxita i explotació forestal És…

A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau dels…

Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només al fons dels…

Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…

La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…

Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…

Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…

La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…

Situació i presentació El terme municipal de Tarroja de Segarra, de 7,61 km 2 , es troba a la vall mitjana del Sió, que travessa el territori en direcció SE-NW És envoltat en bona part pel municipi de Torrefeta i Florejacs, que forma com una ferradura des de ponent fins a llevant pel nord, i limita també amb el terme municipal de Cervera, que l’envolta des del SW a llevant per migdia L’orografia no té altres relleus notables que les suaus carenes a banda i banda de la ribera del Sió, riu que rep en aquest municipi les aigües del torrent de Valls, nascut en el veí…