Resultats de la cerca

Té com a immissari l’Ammer, que aporta les aigües procedents dels Alps, i com a emissari l’Amper, afluent, per l’esquerra, de l’Isar

En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica

El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti

L’actual edifici és un notable casal del s XVIII el lloc és esmentat ja el 997 Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari

Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez El succeïren els seus fills Joan deCardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasor, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz

Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob

La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera

Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso

Neix a l’altiplà d’Anatòlia, segueix una direcció NE-SW i desemboca a la mar Egea, al sud de l’illa de Samos En el curs inferior forma nombroses sinuositats, que del nom antic del riu prenen el nom de meandres És molt utilitzat per al regadiu, i els nombrosos alluvions que aporta han fet recular la línia de la costa És anomenat Gran Menderes Büyük Menderes parallel a ell corre el Petit Menderes Küçük Menderes , de 100 km

El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó