Resultats de la cerca
Es mostren 3005 resultats
Fonolleres
Església i castell de Fonolleres, que dominen aquest petit agregat de Granyanella (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Granyanella (Segarra), en un tossal, a la dreta del riu d’Ondara, dominat pel castell de Fonolleres
.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc és esmentat ja el 1118
castell de Montoliu
Aspecte que ofereixen avui dia els murs més ben conservats d’aquest castell
© Arxiu Fototeca.cat
Castell
Antic castell del terme de la Riera de Gaià (Tarragonès), esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida
.
Pertangué als Claramunt o Montoliu i passà a la mitra Donà nom a la quadra de Montoliu
el Joèu
Els ulls del Joèu, prop d’Era Artiga de Lin, al naixement aranès d’aquest riu
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la Garona per l’esquerra.
Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…
les Estunes
Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes
el Figueró i Montmany
El Figueró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall del Congost, al sector on aquest riu travessa la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats al peu de la cinglera, que formen grans fondalades…
Dipilo
Necròpolis atenesa, coneguda també com a necròpolis del Ceràmic
pel fet d’ésser a la vora del barri d’aquest nom.
Excavada des de les acaballes del segle XIX, hi han estat trobades àmfores de gran alçària, decorades amb un estil característic Els vasos més vells, amb decoració geomètrica, són del segle VIII aC durant aquest mateix segle fou introduïda la decoració figurada, primerament amb animals aïllats i, més tard, amb escenes complexes i figures humanes La tècnica pictòrica és elemental figures en negre o sèpia sobre el fons ocre clar del vas i una gran estilització geomètrica de la figura humana
Casiquiare
Riu
Riu de Veneçuela que neix a la vora esquerra de l’Orinoco i que forma un veritable canal entre aquest i l’Amazones.
L’Orinoco hi perd un 25% del seu cabal, que va al riu Guainía, curs alt del riu Negro Aquest cas, únic al món, de comunicació entre dues conques fluvials importants s’originà en part per desbordament de l’Orinoco i per captura del Casiquiare
Albi
Vista d’Albi i del riu Tarn
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital de l’Albigès i del departament francès del Tarn, vora el riu d’aquest nom.
Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metallúrgiques i tèxtils Explotacions d’hulla, calç i ciment Entroncament de carreteres Antiga civitas romana, al s V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13 L’any 1249 fou incorporada a la corona de França El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell segle XI sobre el Tarn l’església de Sant Salvi…
Sant Joan Despí
Vista del polígon industrial de la Fontsanta i de les instal·lacions de TV3 a la població de Sant Joan Despí, comarca del Baix Llobregat
© B. Llebaria
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l’esquerra d’aquest riu, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…
Santa Maria de Miralles
L’església de Sant Romà (Santa Maria de Miralles)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la vall de la riera de Carme (dita en aquest sector vall de Miralles), aigua amunt del congost de Santa Càndia.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla Grossa de…