Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Arakan
Divisió administrativa
Estat de Myanmar.
La capital és Sittwe País sotmès a la influència índia durant el segle IX, fou incorporat a la Birmània unificada sota Anawratha s XI Quan l’imperi de Pagan desaparegué 1298, l’Arakan esdevingué un dels regnes en què s’escindí Birmània Des del segle XV fou considerat un regne independent El 1785, però, fou novament annexionat a Birmània Cedit a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, després de la primera guerra anglobirmana 1826, l’Arakan es fusionà el 1862 amb la Baixa Birmània Britànica Des de la independència de Myanmar 1948 rep el nom de Rakhine A l'…
Arakan Yoma
Serralada
Sistema muntanyós de Myanmar que s’estén en direcció N-S des de l’estat de Manipur, a l’Índia, fins al curs baix de l’Irauadi i entre aquest riu i el golf de Bengala, formant una barrera climàtica que evita la penetració del monsó del SW al centre del país.
Recobert per la selva, és difícilment penetrable Culmina als 3 035 m en el mont Victoria
Sittwe
Ciutat
Capital de l’estat d’Arakan, Myanmar, a la costa del golf de Bengala.
Centre comercial de la plana deltaica litoral i nucli pesquer, el seu port, per on és exportat l’excedent d’arròs de la regió d’Arakan, té un tràfic limitat a causa de les grans pluges del monsó d’estiu El seu nom tradicional és Akyab
Chittagong
Ciutat
Capital de la divisió homònima, Bangladesh, prop de la desembocadura del riu Karnaphuli.
El seu port, el més important del país, exporta jute i te, i importa blat, metalls i maquinària Segon centre industrial del país, amb indústria molt diversificada indústries tèxtils elaboració del jute i del cotó, alimentàries elaboració de l’arròs, químiques adobs i farmacèutiques, d’elaboració del tabac i de la fusta i de fabricació de paper Centre d’ensenyament superior Universitat de Chittagong, fundada el 1964 Important centre de comunicacions aeroport Descoberta pels portuguesos al segle XVI, fou anomenada Porto Grande Conquerida pels àrabs al segle XIV, al segle XV passà a Arakan…
illes Andaman
Arxipèlag
Arxipèlag, a l’oceà Índic, que forma part del territori d’Andaman i Nicobar, Índia.
Les illes més de 200 alineades de N a S són els pics d’una cadena muntanyosa enfonsada, continuació de la serralada de l’Arakan de Birmània A causa del seu clima càlid i humit són molt boscoses Hom hi conrea productes tropicals per a l’exportació cocos, cafè, cautxú, copra i la fusta és explotada A les illes resten uns pocs nadius, anomenats “negritos”, que viuen de la caça i la pesca Port Blair, a l’illa Dakshin Andaman és la principal ciutat i centre de comunicació Explorades el 1607 pel viatger francès Peyraud, estaren pràcticament isolades fins a l’ocupació britànica 1789-96 Abandonades…
Índia
L’Himàlaia, amb l’Everest al fons i el Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Península
Península del sud d’Àsia, situada entre l’Afganistan a l’W, l’Himàlaia al N, la serralada Assam-Arakan, que la separa de Myanmar, a l’E, i el golf de Bengala i la mar d’Aràbia, al SE i SW. Bé que dividida políticament en tres estats (Índia, Pakistan i Bangladesh), és considerada una unitat geogràfica, un subcontinent, que pren el nom de l’Indus.
El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…
Myanmar

Estat
Estat de l’Àsia del sud-est, a la part nord-oest de la península indoxinesa, limitat amb la Xina al NE, amb Laos i Tailàndia al SE, amb l’Índia i Bangladesh al NW, amb el golf de Bengala al SW i amb la mar d’Andaman al S; la capital és Naypyidaw.
La geografia física Des d’un punt de vista geomorfològic, Myanmar es constituïda per una depressió central, orientada de N a S i omplerta per sediments terciaris, plegats i fracturats, i unes regions perifèriques, de muntanyes amb la mateixa orientació i difícilment penetrables la serralada de l’ArakanArakan Yoma a l’W, les muntanyes Kumon, amb el cim més alt del país Hakakabo Razi, 5881 m i Pātkoi al N, les muntanyes Gaoligong, l’altiplà dels Xans i la serralada de Tenasserim a l’E A l’extrem S de la depressió drenada pel riu Irauadi i els seus afluents hi ha el…