Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Gavaldà
Comarca d’Occitània, al sud de l’Alvèrnia, entre les Cevenes i la Marjarida i l’Aubrac.
Correspon a la major part del departament de Losera, al SE del Massís Central És formada per altiplans de més de 1000 m d’altitud, tallats per les capçaleres d’alguns rius gorges del Tarn i dominats per cims que assoleixen els 1500 m La població, en regressió progressiva, viu principalment de la ramaderia El centre principal i la capital és Mende
Neuquén
Divisió administrativa
Província de l’W de l’Argentina, fronterera amb Xile, situada al massís paleozoic de la Patagònia.
La capital és Neuquén 90 089 h 1980 Els Andes, que la voregen per l’W, no assoleixen altituds elevades en aquest sector, bé que el glacialisme és important i hi ha bastants llacs d’aquest origen el de Nahuel-Huapí fou declarat parc nacional El clima és temperat fred i bastant sec Els rius principals són el Neuquén i el Limay, que pertanyen a la conca del Negro L’economia es basa fonamentalment en la ramaderia de llana La majoria de les terres útils són ocupades per prats Els conreus principals són de cereals i arbres fruiters, especialment pereres És important l’explotació forestal per a la…
illes Medes
L’arxipèlag de les illes Medes davant la costa empordanesa, format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls
© Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag del Baix Empordà, situat uns 900 m al SE de la punta Guixera (l’Estartit, Torroella de Montgrí), format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls, amb una àrea global de 0,2 km2.
Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han causat la…
Espòrades
Arxipèlag
Illes de Grècia, a la mar Egea.
Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura…
sa Tramuntana
Sector septentrional de l’illa de Menorca, especialment les terres que resten al nord de la línia que va des de la riba nord del port de Maó fins a Algaiarens, que tenen una acusada personalitat geogràfica dins el conjunt de l’illa.
Això prové bàsicament del fet, únic a les Balears, de la presència de materials paleozoics i mesozoics devonians, carbonífers, triàsics, liàsics, juràssics, fortament desgastats, que donen lloc a uns relleus desgastats, suaus i arrodonits, que tanmateix assoleixen les majors elevacions de l’illa el Toro, Santa Àgueda, s’Enclusa, sa Falconera d’Alforinet relleus que cauen bruscament sobre la costa, molt més articulada que la des Migjorn La manca de protecció orogràfica afavoreix l’acció del vent la tramuntana hi bat amb força, però també la relativa abundància de pluges, que compensa en part l…
Maine
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a Nova Anglaterra, situat a l’extrem nord-oriental del país, fronterer, al N, amb el Canadà, a l’E amb l’Atlàntic, i al SW amb l’estat de Nou Hampshire.
La capital és Augusta 21 325 h 1990 S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports El clima és bastant fred -7°C de temperatura mitjana hivernal La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat urbana, ha…
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància si…
regió de Xàtiva
Regió del País Valencià, la més pluricèntrica dels Països Catalans, a causa del seu relleu accidentat.
Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer, el de 1940-50, s’ha…
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la…
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina