Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
Neuwerk

Vista de la platja de Neuwerk
(CC0 1.0)
Illa
Illa del land d’Hamburg (Alemanya), amb una superfície de 3 km², situada entre les desembocadures de l’Elba i el Weser, davant la costa de Cuxhaven.
El 1299 els ducs de Saxònia atorgaren a Hamburg el dret d’establir a l’illa una fortalesa per a protegir la navegació a l’Elba dels pirates El 1310 es completà una gran torre, que és l’edifici més antic d’Hamburg i de la costa alemanya l’any 1814 es convertí en un far Des del 1905, Neuwerk és una zona lúdica i balneària El 1937 la llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg transferí l’illa a la província de Hannover i posteriorment, el 1969, després del pacte de Cuxhaven entre Hamburg i la Baixa Saxònia, l’illa tornà a l’estat d’Hamburg Neuwerk forma part del parc nacional…
la Reunió
Illa
Territori no independent
Illa de les Mascarenyes, a l’oceà Índic, que constitueix un departament d’ultramar de la república francesa.
La capital és Saint-Denis 141000 h est 2009 És una illa d’origen volcànic i té el cim més alt al Piton des Neiges 3069 m El 70% de la població és descendent d’africans immigrats i el 30% restant d’europeus El 22% del territori és dedicat a l’agricultura, sobretot canya de sucre i vainilla Exporta sucre, oli i rom Descoberta el 1513 pel portuguès Pedro de Mascarenhas, l’illa era deshabitada Durant molts anys serví de port al comerç entre Lisboa i l’Índic, i el 1662 la Companyia Francesa de les Índies Orientals ocupà l’illa i la colonitzà des de Madagascar amb el nom d’illa Borbó El 1769 la…
Guadalajara
Municipi
Ciutat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèllit industrial d’aquella ciutat De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares Bé que té mostres excellents d’arquitectura religiosa esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar de San Francisco, gòtica i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista, les construccions civils són les més interessants palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista Establerta sobre un antic…
l’Alcora

Vista general de l’Alcora i del castell d’Alcalatén
Aureliano (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alcalatén, en la zona de transició cap a la Plana, estès en un territori més aviat pla, i en part quaternari.
Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats industrials són cada…
Lanzarote
Paisatge volcànic a l’illa de Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
Alcalà de Xivert
Vista general d’Alcàlà de Xivert
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat.
Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…
Torrent de l’Horta
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza…
comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…
Vilafranca de Conflent
Vilafranca de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet (molt estreta en aquest indret), a la confluència amb la vall del riu Major, que s’obre pas pel massís calcari de Bedavany a través d’un profund congost.
El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de Vernet,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina