Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
els Arcs
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Fraga (Baix Cinca), situat a l’esquerra de l’Ebre, a 24 km de la ciutat, poc abans de la desembocadura del barranc de la vall Querna, per on passava l’antiga carretera que unia els camps de barrella d’Atxon, al límit amb els Monegres, amb l’embarcador dels Arcs.
L’abandonament del conreu de la barrella i la desaparició de la navegació fluvial han provocat el despoblament d’aquesta zona El 1950 tenia encara 23 h
l’Atxon
Despoblat
Despoblat del municipi de Fraga (Baix Cinca) situat a l’extrem occidental del terme, als vessants ponentins de la vall Qüerna.
El poblament estigué vinculat al conreu de la barrella
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat…
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…
Deltebre
Vista aèria de la Cava (Deltebre)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem NE del delta de l’Ebre.
Situació i presentació El municipi de Deltebre fou creat per decret de 20 de maig de 1977 per la segregació de les partides de Jesús i Maria i de la Cava, fins aleshores dins el municipi de Tortosa El seu terme es troba a l’extrem nord-oriental del delta, al darrer tram de l’Ebre la gola de Sorrapa, que porta cabal a la mar El límit meridional és seguit pel mateix riu en una llargada de 22 km, incloent-hi l’illa de Gràcia al mig del riu, a l’altura de Jesús i Maria el límit nord-oriental és format per la costa mediterrània, des de l’antiga gola de Llevant o de Tramuntana entre les illes de…
Crevillent

Detall de la Casa de la Vila de Crevillent
© Francesc Candela Bueno
Municipi
Municipi del Baix Vinalopó, que ocupa el vessant sud-oriental de la serra de Crevillent i una gran part de la plana litoral intermèdia entre els deltes del Vinalopó i del Segura.
L’economia i la població El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície alluvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo 1593 ha al municipi, migpartida amb el terme d’Elx el Saladar n’és una part integrant semibonificada Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla alluvial, abans d’arribar al toll El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga Al secà 25% de les terres conreades es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu 75%, que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
el Baix Cinca

Comarca de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per terrasses i replans…
Sant Jaume d’Enveja
Sant Jaume d’Enveja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de Sant Jaume d’Enveja, de 60,78 km 2 d’extensió, fou creat el 23 de juny de 1978, per la segregació de l’antiga pedania d’Enveja del gran municipi de Tortosa, al qual havia pertangut tradicionalment Fins el 1990 pertanyé a la comarca del Baix Ebre El seu terme es troba a l’extrem de llevant del delta, al sector de la dreta de l’Ebre, riu que forma el límit septentrional del terme, des del punt on s’inicia l’illa de Gràcia la qual pertany al veí municipi de Deltebre Baix Ebre fins a la seva desembocadura seguint la gola de Tramuntana, tot comprenent l’illa…