Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Estadi Olímpic de Beisbol de Viladecans
Beisbol
Camp municipal de beisbol i de softbol de Viladecans.
Inaugurat el 1987, fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossat de salt i grades per a 1100 espectadors
Centre Municipal de Tennis Vall d’Hebron
Tennis
Instal·lació esportiva de Barcelona dedicada al tennis.
Inaugurada durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir el torneig de tennis, forma part del complex Pavelló Municipal d’Esports Disposa de disset pistes de joc de terra batuda La pista central té una capacitat de 3400 espectadors, que durant els Jocs Olímpics s’amplià fins als 8000 També té set pistes de pàdel, un frontó, pista de bàsquet i piscina La Federació Catalana de Tennis hi té la seva seu
Camp Municipal de Beisbol Can Torelló

Camp Municipal de Beisbol Can Torelló
Net Ec
Beisbol
Estadi de beisbol de Gavà.
Inaugurat el 1976, fou remodelat el 2011 amb la collocació de gespa artificial d’última generació, banquetes cobertes, graderies amb capacitat entre 200 i 250 seients, túnel de batuda i zona d’escalfament dels llançadors Fou el primer camp de Catalunya que implantà la gespa i quedà homologat per a acollir-hi competicions internacionals De manera simultània poden entrenar-hi els equips que utilitzen les installacions el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc
Camp Municipal de Can Sellarès
Esport general
Instal·lació polivalent de Viladecans.
Pertangué a l’empresa Roca i el 1988 passà a mans municipals L’equipament disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de beisbol i softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossa de salt i grades per a 1100 espectadors El 1997 fou una de les tres seus del Campionat d’Europa de beisbol Fins el 2010 hi realitzaren els seus partits i entrenaments el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc, però des del 2011 ho fan a les installacions de Can Torelló
Alentorn

Alentorn (Noguera)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat a 380 m alt. al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn
, a 1,5 km de la dreta del Segre.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur…
Estadi Municipal Joan Serrahima
Atletisme
Estadi d’atletisme de Barcelona.
Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es…
Aiguaviva de Bergantes
Municipi
Municipi del Matarranya, Franja de Ponent, situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d’Aragó i de València.
La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d’aleshores El conreu de regadiu 400 ha aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants El secà vinya, cereals i oliverar ocupa unes 820 ha, i a les terres no conreades 2800 ha, cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum Al segle XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda Les terres de conreu estan força repartides i…
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
Artesa de Segre

Vista panoràmica d’Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…
Menorca

Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…