Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Pi de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent que forma la part més alta de la vall de Saorra, estesa des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (pic de la Mort de l’Escolà, 2 463 m alt; les esquerdes de Rojà, la collada Verda, 2 321 m, i el pla Guillem) i al sector SW del massís de Canigó.
Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc de la Vila, de Secallosa La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà 5 ha d’arbres fruiters pomeres i…
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…
vall de Ribes
Paisatge de la vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…
vall de Camprodon
La vila de Camprodon a la confluència del Ter i del Ritort
© Fototeca.cat
Alta vall del Ter, al Ripollès, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort.
Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…
la Fenolleda

Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…
Pallejà

Castell de Pallejà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat gairebé al centre de la comarca.
Situació i presentació Situat a la banda dreta del Llobregat, que fa de divisòria amb els termes de Sant Andreu de la Barca, del Papiol i de Molins de Rei, emplaçats a llevant El municipi forma part de la vall baixa del riu, encaixada en la Serralada Litoral, que el riu parteix ocupa la plana alluvial propera al Llobregat i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís de Garraf-Ordal Les altituds més destacades són les Planes 269 m, el Guixar 322 m, el Cucut 328 m, el Cuixó 302 m i altres de menors com el puig de Gratallops El límit NW del terme, amb…
les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Islàndia

Estat
Estat insular d’Europa, a l’Atlàntic septentrional, pròxim a la regió polar, distant uns 300 km de Grenlàndia, 800 d’Escòcia i 1.000 de Noruega; la capital és Reykjavík.
La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…
Finlàndia

Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…