Resultats de la cerca

Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment ASLAND Posteriorment s’hi establiren indústries químiques Entre un 60% i un 70% de la població és formada per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia La majoria de cases són d’una sola planta Des del 1964 té parròquia independent de Montcada

Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor…

El terme s’estén pels vessants de la serra de Sant Cristòfol, al N, fins a la rambla Carbonera, límit amb els termes d’Ares del Maestrat i d’Albocàsser al S, fins a la rambla dels Estrets o riu del Molinell, límit amb els de Culla i de la Torre d’en Besora Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva Al secà hom conrea 345 ha, dedicades a cereals i ametllers, mentre que el regadiu n'ocupa només 6 El 73% de la població activa treballa en el sector primari El poble 149 h 2006, vilarencs 668 m alt és situat damunt la serra de Sant Cristòfol, a la dreta de la rambla…

Hi ha la bifurcació de la séquia de Manresa  en dos canals que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal En aquest sector, en la dècada dels seixanta es decidí de construir un llac artificial per garantir el proveïment d’aigua a Manresa quan s’havien de fer reparacions o neteja de la séquia, i l’any 1966 s’iniciaren les obres amb la construcció d’una presa de 240 metres de llargada El llac de l’Agulla , que té una superfície de 64000 m 2 , una fondària màxima de 4 metres i una capacitat de 200000 m 3 , fou omplert per primera vegada el 1974 Al voltant del llac 16000 m 2 de…

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest,…

En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat la imatge desaparegué el 1835 per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i…