Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Betpak-Dala
Sector o indret
Regió estepària del Kazakhstan, situada entre els rius Sarysu, Ču i el llac Balkhaš.
És una plana de turons suaus caracteritzada per conques endorreiques salines que s’assequen a l’estiu El clima és continental, amb escasses precipitacions 200 mm l’any Per la banda del nord hi passa la línia de ferrocarril que travessa el Kazakhstan Té jaciments de coure, carbó, tungstè, estany, molibdè, quars i sal
vall de Llevata
Vall de l’Alta Ribagorça, formada pel riu de Viu, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, i els seus afluents, el riu d’Erta i el torrent de Peramea.
Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra
Berna
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs
Ciutat
Capital de Suïssa i del cantó de Berna, vora el riu Aare.
El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa,…
Macaronèsia
Regió
Regió fitogeogràfica que comprèn les illes Canàries, Açores, Madeira i del Cap Verd, caracteritzada per l’elevat nombre d’espècies endèmiques.
desert de Calanda
Regió d’Aragó, a la província de Terol, al baix Aragó, caracteritzada per la sequedat extrema del clima i la gran erosió del sòl.
El centre regional és la vila de Calanda 3 251 h 1981
Virgínia
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La geografia La capital és Richmond Limita al NE amb l’estat de Maryland el riu Potomac fa de frontera, al NW i a l’W amb els estats de Virgínia de l’Oest i Kentucky, al S amb el de Tennessee i de Carolina del Nord i a l’E amb l’oceà Atlàntic L’estat és constituït per regions molt diverses a tota la banda de ponent s’estén la serralada del Blue Ridge, del sistema apalatxià, que travessa l’estat de NE a SW, i a l’extrem sud-occidental els límits inclouen una part de l’altiplà de Cumberland, regió de gresos, i el Piedmont, regió muntanyosa, solcada pels rius que davallen dels Apalatxes i que la…
Borneo
Borneo “Casa llarga” dels iban-daiak a Segu (Sarawak)
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de…
l’Armentera
L’Armentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…