Resultats de la cerca

El principal recurs econòmic és l’agricultura olives, blat, ametlles i les indústries que en deriven oli, farina Es conserven restes d’un poblat ibèric i, prop de la masia de Miralpeix, un edifici sepulcral romà El 1168 fou conquerida als musulmans per Alfons I de Catalunya-Aragó, que la cedí 1182 a l’orde de l’Hospital fou centre de la batllia de Casp El 1412 hi tingué lloc la reunió que acordà l’anomenat compromís de Casp Abans del 1486, el castell esdevingué priorat de Sant Jaume de Casp L’església parroquial és obra del segle XV conserva els sepulcres gòtics de…

Neix al terme de Villarroya de los Pinares, i rep, prop d’Aiguaviva dins la comarca catalana de Matarranya, el Bergantes Desguassa a l’Ebre prop de Casp, després de passar per Alcanyís Té un cabal mitjà de 8,7 m 3 /s a Alcanyís La pluviositat de capçalera no sobrepassa els 700 mm i ja a Aiguaviva entra en la regió àrida de la depressió ibèrica, amb menys de 300 mm anuals 2,61 l/s/km 2 de cabal relatiu Les seves aigües són aplicades a l’agricultura regadius del Mas de les Mates, Alcanyís i Casp, servides pels embassaments de Santolea 40 hm 3 i Gallifuén 35 hm 3 , al Guadalopillo…

Situada a la vora dreta de l’Ebre Mercat agrícola cereals, olives i nucli industrial alimentària, amb una central termoelèctrica connectada amb el sistema català a través de Mequinensa

La vila d’Eixea, cap de municipi, és el centre econòmic de la comarca agrícola de Las Cinco Villas Conquerida per Alfons el Bataller 1106, albergà les corts convocades per Jaume I 1265 fou escenari de les lluites civils que precediren el compromís de Casp Hi tingué lloc la reconciliació entre Joana Enríquez i Elionor de Navarra 1467

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri…

Al segle XIII, pertanyia a Vallés de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón Una neta seva, Blanca de Antillón, fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó L’hereva de la baronia, Constanza de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La…

Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als…

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de…

La primera edificació fou gòtica, però el conjunt de l’obra restà substancialment alterada per reformes posteriors El presbiteri fou construït cap al final del s XV per Juan de Burgos, i l’obra de la catedral devia ésser acabada vers el 1534 La portada és lateral, i procedeix del 1600 Entre el 1791 i el 1795 fou totalment renovada l’obra, amb ampliació i elevació de la nau, pels arquitectes Maur Minguet i Joan BGascó, renovació que donà al conjunt un aspecte i una decoració neoclàssics La nau, única, és de grans dimensions, amb doble joc de columnes corínties laterals Una cornisa reforçada…