Resultats de la cerca

Destruïda per un terratrèmol vers el 1550 aC, fou immediatament reconstruïda i engrandida Fou definitivament destruïda per una erupció volcànica que en cobrí les restes amb una espessa capa de cendres que l’han mantingut pràcticament intacta fins a l’actualitat Les excavacions uns 10 000 m 2 han portat a la llum diverses cases en excepcional estat de conservació, decorades amb pintures murals, i carrers de traçat irregular

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la…

Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és…

Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de…

Es fundà a partir del 1141, en què Ramon Berenguer IV solucionà el problema de les pretensions dels ordes militars sobre el regne d’Aragó, derivades del testament d’Alfons el Bataller L’església fou començada al segle XII amb planta de creu grega i absis rectangular, d’acord amb l’esperit del Cister, adoptat pels ordes militars Al segle següent fou allargada la nau, que hom cobrí amb ogives gòtiques El cimbori, començat al segle XV, restà inacabat i ha estat refet amb rajol després de l’incendi del 1936 Eren famoses la capella de Tots els Sants i, sobretot, la dels Perdons segle XIV, que…

La major part dels territoris són enclavats dins de l’Estat espanyol Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent i una petita part és dins de l’Estat francès Catalunya del Nord També en formen part un petit estat independent Andorra i una ciutat de l’illa de Sardenya l’Alguer El concepte d’un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al segle XII L’expansió territorial dels segles següents cap al SW continental i el SE marítim, especialment la del…

Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…

Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…

Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…