Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Ruda Śląska
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, a l’Alta Silèsia, Polònia, forma part de l’aglomeració de Katowice.
Mines de carbó i fàbriques de carbó de coc i metallúrgiques
Kryvvj Rig
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Dnipropetrovs’ke, Ucraïna, a la conca alta del riu Ingulec.
Obtenció de ferro, fàbriques siderúrgiques d’enriquiment del mineral, construcció de màquines i indústria química del coc Institut de mines i escoles d’ensenyament tècnic
Kadijivka
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Lugansk, Ucraïna.
Nucli important de la indústria pesant de Donbass Hi ha extracció de carbó, indústria química de coc, siderúrgica i construcció de maquinària De 1978 a 1992 rebé el nom de Stakhanov
Le Chambon-Feugerolles
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, França.
Situada a la vora del riu Ondaine, en una àrea carbonífera de la depressió de Saint-Étienne, té activitat extractiva industrial obtenció d’hulla, coc, indústria siderometallúrgica, peces per a bicicletes i motocicletes També fabrica teixits elàstics És dominada al sud-est pel castell de Feugerolles s XI-XIV
Jixi
Ciutat
Ciutat del sheng d’Heilongjiang, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a l’alta vall del Muleng He, en una regió muntanyosa on abunda la fusta i diversos recursos minerals com carbó, ferro, llicorelles bituminoses, grafit, fluorita i pedra calcària, hi predomina la mineria del carbó, el qual és d’elevada qualitat, apte per a la producció de coc i per a la utilització en la indústria química Té indústria de la fusta i construcció de maquinària per a la mineria És centre ferroviari
Zaporíjia
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna, situada a la riba del Dnièper.
Port fluvial, és també un dels centres de siderúrgia i de metallúrgia no ferrosa i energètic més grans d’Ucraïna Té fàbriques químiques de carbó de coc, de materials abrasius, d’automòbils, de transformadors, etc La base energètica és l’estació hidroelèctrica del Dnièper Té institut mecànic, pedagògic i de medicina i filials de l’institut metallúrgic de Dnipropetrovs’k i de comerç de Donec'k Fundada el 1770 com a fortalesa amb el nom d’ Aleksandrovsk , el 1921 canvià el nom per l’actual, que recorda els cosacs zaporoges , els quals tenien el quarter general a l’illa de Khortica,…
Arnes

Arnes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, situat a la dreta del riu d’Algars, que n’és el límit occidental des del seu naixement.
Situació i presentació El municipi d’Arnes és situat a l’extrem meridional de la Terra Alta, al sector comprès entre les comarques del Matarranya i el Baix Ebre D’una extensió de 42,97 km 2 , limita a l’E amb Horta de Sant Joan, al S amb Alfara de Carles Baix Ebre i a l’W amb els termes de la comarca del Matarranya de Beseit, Cretes i Lledó d’Algars El terme és accidentat per la prolongació de septentrió del massís dels Ports de Tortosa Així, a la punta meridional del municipi, on hi ha una mina de pirites, es troben altituds per sobre dels 1100 m cal destacar la Punta Miranda, el serrall…
Bilbao
Vista de la ciutat de Bilbao, vora el Nerbion
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…
Luxemburg

Estat
Estat de l’Europa occidental, situat entre Bèlgica a l’W i al N, Alemanya a l’E i França al S; la capital és Luxemburg.
La geografia física Luxemburg és un país de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades la septentrional, o Ösling, que forma part de l’aspre massís de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosella, que, amb el Sure i l’Our, marca la frontera oriental el terreny, poc fèrtil, és cobert de bosc i, a l’extrem nord, de landes i torberes, i la regió centromeridional, o Gutland 'bon país', amb relleu de cuestas i amples valls, de conreu dens El clima, continental, presenta diferències d’hivern entre el N i el S als altiplans…
port de Tarragona

Vista aèria del port de Tarragona
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Tarragona (Tarragonès).
Infraestructura Molt ben comunicat per superfície, té una amplada de bocana de 452 m, una àrea de molls de més de 550 ha, uns calats d’entre 12 i 19 m, una línia d’atracada de 17 km i una làmina d’aigua de més de 500 ha És una de les infraestructures més importants de l’Estat espanyol i de la Mediterrània, i manté serveis directes a través de línies marítimes regulars amb 60 ports de tot el món Disposa de magatzems frigorífics, coberts, pantalans, sitges i una terminal de contenidors amb capacitat per a 1,5 milions de TEU Port químic de referència del sud d’Europa, a les installacions…