Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa, dedicada a Santa Maria, dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…
col·legiata de Guissona
Façana de la col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del segle XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics
col·legiata de Tremp
Vista de la col·legiata de Santa Maria de Tremp o de Valldeflors
© Arxiu Fototeca.cat
Col·legiata
Comunitat presbiteral fundada a l’església parroquial de la vila de Tremp sota el títol de Santa Maria de Valldeflors.
El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…
col·legiata d’Àger
Col·legiata dedicada a sant Pere, situada sobre la vila d’Àger (Noguera), dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.
Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no feu efectiva la donació Sant Pere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al segle XII, que…
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…
col·legiata de Mur

Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…
col·legiata de Castellbò

Portalada de Santa Maria de Castellbò
© Fototeca.cat
Col·legiata
Col·legiata secular ( Santa Maria de Castellbò ) radicada a la vila de Castellbò (Alt Urgell), fundada el 1436 com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbò, des d’on resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.
Constava d’un prior i set canonges Subsistí fins al concordat del 1851 Actualment és església parroquial de la vila
Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona
Antic col·legi de franciscans observants de Barcelona, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.
El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona L’església fou beneïda el 1634 i el collegi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764 Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat…
Sant Vicenç del Castell de Cardona
El monestir de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…
Albelda

La col·legiata d’Albelda
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera i el Segrià.
S'estén per la zona oriental de la serra de la Gessa i, al S, per la plana meridional de la Llitera Aquestes terres planes són regades amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya i de les seves desviacions séquia de la Magdalena El 1972 hi havia 3233 ha censades el 62,5% del terme de les quals és conreat el 71%, majoritàriament pels mateixos propietaris Els conreus principals són el de cereals ordi i blat i el d’arbres fruiters pomers, presseguers, perers La ramaderia porcins i ovins i l’aviram completen les activitats econòmiques A la zona més muntanyosa hi ha una gran finca de propietat comunal…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina