Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
colonització de Sierra Morena
Història
Colonització agrícola realitzada des del 1767 (regnant Carles III i amb els governs d’Aranda i de Campomanes) en l’eix determinat pel camí ral de Madrid a Andalusia, entre Despeñaperros i Bailèn.
El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur…
Aïn Taia
Localitat
Localitat del departament d’Alger, Algèria, vora la Mediterrània.
Creada el 1855 per 967 emigrats menorquins que s’hi establiren com a colons agrícoles, ha esdevingut un centre turístic i de vacances
Ordu
Ciutat
Capital de l’il d’Ordu, Turquia, a la mar Negra.
Situada a la desembocadura del Melet Irmagi, és l’emplaçament de l’antiga Cotyora, fundada per colons grecs al segle V aC Actualment és un centre i mercat exportador d’avellanes
Far West
Nom que rep la regió dels EUA compresa entre el Mississipí, a l’E, i les muntanyes Rocalloses, a l’W.
La conquesta començà a la fi del s XVIII formació dels estats de Kentucky, 1792, i Tennessee, 1796, i s’acabà cap a la fi del s XIX Fou poblada successivament per caçadors traficants de pells, miners i colons agrícoles
castell de Grealó
Castell
Castell del terme de Lleida (Segrià), que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Hi ha restes del castell de Grealó , que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta
Banská Štiavnica
Ciutat
Ciutat d’Eslovàquia, al kraj
d’Eslovàquia Central (9400 h [1980]).
És un centre miner pirita cuprífera i terminal de ferrocarril Fou poblada a mitjan segle XIII per Béla IV d’Hongria amb colons provinents de Saxònia i, coneguda amb el nom alemany de Schemnitz, ben aviat destacà en l’activitat minera El 1528 s’adherí a la Reforma
Adelaide

Plaça Victòria, Adelaide (Austràlia)
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de l’estat d’Austràlia Meridional, Austràlia, vora el riu Torrens.
Centre comercial d’un hinterland productor de fruita, blat, vi i llana, posseeix també indústria tèxtil i plàstica Seu de la University of Adelaide i de la Flinders University of South Australia L’àrea urbana inclou Port Adelaide, amb indústries químiques i de maquinària agrícola, que és la sortida de la ciutat a la mar Fou fundada el 1835 pels colons de la South Australian Association, de Wakefield
Pécs

Vista de la ciutat de Pécs
© Hoffer Gábor / Stock.xchng
Ciutat
Capital del megye de Baranya, Hongria, i alhora districte urbà independent, al SW del país.
Població comercial i industrial, té manufactures ceràmiques, del cuir i de productes alimentaris Jaciments d’hulla i d’urani descobert el 1950 Bisbat catòlic Universitat Antiga ciutat romana, fou durant tota l’edat mitjana la població més important del regne hongarès Experimentà una sensible decadència durant la dominació turca 1541-1687, de la qual es revifà gradualment amb l’entrada de colons alemanys 1681 i sobretot en esdevenir ciutat lliure d’Hongria 1780
les Pies Fundacions
Sector del Baix Segura i del Baix Vinalopó entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732
camí de Cavalls

Senyalització en el camí de Cavalls
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí de 185 km de longitud que fa la volta a l’illa de Menorca, majoritàriament prop de la costa.
Actualment, l’antic camí de Cavalls correspon a un sender de gran recorregut GR-223 que travessa els diferents paisatges illencs en vint etapes senyalitzades Tot i que els seus orígens no estan històricament contrastats, sembla que es remunta al 1330, quan el rei Jaume II establí l’obligació dels colons de mantenir un cavall armat per defensar l’illa i vigilar la costa mitjançant aquest camí Posteriorment, el camí fou utilitzat durant les dominacions anglesa i francesa del segle XVIII
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
