Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
San Marino
Ciutat
Capital de la república de San Marino, al vessant occidental del mont Titano.
Conserva l’aspecte medieval, amb els tres murs esglaonats i concèntrics s XIII-XVI, amb les cases petites de pedra, escales, jardins i horts No té gaires monuments artístics, llevat potser de les tres torres, Rocca o Guaita, Cesta i Montale s XI-XIII, i del palau Valloni s XV-XVIII, que conserva l’arxiu, la biblioteca i el museu
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals és de 100 km…
cubeta del Congo
Depressió
Depressió tectònica de l’Àfrica equatorial, ocupada per la República Democràtica del Congo i una part de la República del Congo.
Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de Ruwenzori, amb…
Sant Tomàs de Casarilh

Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…
castell de Bellver
El castell de Bellver construït al segle XIV per ordre de Jaume II de Mallorca
© B. Llebaria
Castell
Castell situat a 2,5 km de Palma (Mallorca), a l’oest, sobre un turó cobert de bosc de pins, dominant la costa.
Fou construït per l’arquitecte Ponç Descoll per ordre de Jaume II de Mallorca, com a residència reial i fortalesa alhora Les obres començaren vers el 1300 La construcció, amb carreus, és d’estil gòtic, de vastes proporcions i de planta circular Assentat sobre dos murs concèntrics, el perímetre és interromput per tres torres semicirculars unides al cos principal, a més de la de l’homenatge, exempta, que hi comunica a través d’un pont i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l' Olla El pati d’armes, molt ampli, és voltat d’una doble galeria, d’arcs de mig punt la…
Callosa d’en Sarrià

Vista del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als vessants del Sistema Prebètic oriental.
El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a…
Almenara

Municipi
Municipi de la Plana Baixa; una part important del terme és una continuació de la vall de Segó, al Camp de Morvedre, comarca de la qual aquest terme municipal és separat per l’assegador de Benavites.
L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és baixa i…
Budapest

Vista del Parlament hongarès a la riba del Danubi al seu pas per Budapest
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Hongria, situada a les vores del Danubi, a la sortida dels congosts entre els massissos de Pilis i Börzsöny.
El clima és temperat temperatura mitjana anual, 11,8°C pluviositat anual, 505 mm Consta de dues parts Buda, el nucli antic, que, situada sobre els turons de Buda i el Mont Gellért, a la vora dreta del riu, s’ha convertit, a partir del segle XVIII, en el districte on se situen les residències dels alts funcionaris, amb caràcter essencialment residencial, i Pest, que, situada en una plana alluvial a la vora esquerra del Danubi, s’ha desenvolupat en cercles concèntrics en el primer hi ha els districtes comercials, el segon es desenvolupà al segle XIX, i el tercer, estès fins a una àrea de parcs…
Santa Llogaia d’Àlguema

Vista general de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Llogaia d’Àlguema, d’una extensió de 1,93 km 2 , és situat a la part occidental de la plana empordanesa, a la dreta del Manol, que fa, en part, de límit septentrional amb el municipi de Vilafant El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que conflueix per la dreta al Manol, a l’extrem nord-oriental del municipi tributari d’aquesta riera és el Rec Madral Vers llevant, el traçat de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, de la qual surt un ramal que porta al poble, separa el terme del de Vilamalla i del Far d’Empordà Al costat sud…
Morella
Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d’Hortells).
S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…