Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
illa des Conills

El far de l’illa des Conills
maymonides (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de Cabrera (112 m alt.; 1,5 km2).
Les costes són baixes, excepte el penya-segat des Blanquet, a l’est, i el des Penyalar, a l’oest A causa d’una falsa lectura d’un text de Plini hom cregué que Anníbal havia nascut a l’illa Tiquadra, identificada sense fonament amb aquesta illa, en la qual, a més, hom ha cregut que hi havia hagut un temple dedicat a Juno, a causa d’una mala lectura d’Estrabó feta per Joan Binimelis segle XVI
tora dels Conills
Accident litoral del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
illa del Rei
L'illa del Rei
© Fototeca.cat
Illa
Illa del port de Maó (Menorca), prop de la vila des Castell, on fou fundat el 1722, pels anglesos, un hospital militar (l’actual edifici fou construït en 1771-76).
El 1287 hi desembarcà Alfons II de Catalunya-Aragó quan anà a conquerir Menorca Hi foren descobertes el 1888 les restes d’una villa romana
Huéscar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu del mateix nom, situat a la serra de la Sagra.
Hi ha agricultura llegums, cereals, vinya, oliveres, cànem i ramaderia bestiar de llana, cabrum, granges de conills La indústria és derivada manufactures d’espart i cànem, elaboració de vins i filats de llana
arxipèlag de Cabrera
Arxipèlag
Arxipèlag al sud de l’illa de Mallorca, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera (5,5 milles entre el cap de les Salines i l’illa Foradada), format per 17 illes o illots (1 836 ha).
Són les illes de Cabrera , l’ illa des Conills o illa Conillera, la Imperial, na Redona, S'Esponja, na Plana, na Pobra, na Foradada i Freda o de les Rates, l’illot de ses Bledes, s’Illó, l’illot Pla i els cinc illots dels Estels
parc nacional de La Caldera de Taburiente
Espai natural
Zona de l’illa de La Palma, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 4 690 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
Situat dins el municipi d’El Paso, abasta tot el perímetre del cràter de la Caldera de Taburiente, formació volcànica que culmina al Roque de los Muchachos 2413 m Constitueix una gran depressió que l’acció erosiva de nombrosos barrancs ha contribuït a formar fins els 2 000 m és una zona de domini del pi canari, mentre que, a partir d’aquesta alçada domina el matollar de genísties especialment codeso La fauna és escassa i composta fonamentalment per petits vertebrats conills, tudons, llargandaixos, etc La peculiar morfologia de la Caldera de Taburiente feu que aquesta fos un important…
parc nacional de Doñana
Zona protegida de la província de Huelva, Andalusia, de 50.720 ha.
És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes espècies…
illes Medes
L’arxipèlag de les illes Medes davant la costa empordanesa, format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls
© Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag del Baix Empordà, situat uns 900 m al SE de la punta Guixera (l’Estartit, Torroella de Montgrí), format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls, amb una àrea global de 0,2 km2.
Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han…
Baells
Municipi
Municipi de la Llitera, als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça.
Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble…
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de granja conills i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina