Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Aceuchal
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, a la Tierra de Barros, a la dreta del Guadajira.
S'hi conreen cereals i cigrons Ramaderia ovina Indústria alimentària de farines
Albox
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, vora la rambla d’Oria.
Centre de subàrea comercial S'hi conreen cereals, tarongers, vinya i oliveres
Coín
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, drenat pel riu Grande.
Centre comercial agrícola, travessat pel riu Grande, a les vores del qual es conreen fruiters, patates, moresc i hortalisses, mentre que a secà es fan cereals, olivera i vinya Pedreres de calcària i marbre
La Almunia de Doña Godina
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, en una extensa plana propera al Campo de Cariñena.
Drenada pel riu Jalón, s’hi conreen hortalisses i cereals Té pedreres de calç i de guix, indústries de fabricació de sabó i de gèneres de punt, destilleries i trulls Té edificis religiosos notables i, prop de la població, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Cabañas, que conserva pintures murals del s XV
Mouloûya
Uadi
Uadi del Marroc (480 km de longitud i 22,3 m3/s de cabal).
Neix a l’Atles mitjà, des d’on pren la direcció NE Travessa el Marroc oriental i desguassa a la Mediterrània Diferents tribus àrabs n'ocupen el curs mitjà i en conreen les ribes cereals El 1967 hi fou acabada de construir la presa de Mechra Klila, que proveeix d’electricitat el NE del Marroc A la vall del uadi hi ha dipòsits de plom i de manganès El 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella el prengueren com a límit de llurs respectives zones d’influència Jaume II es reservava els territoris situats a l’est del riu Algèria, Tunis, etc i el rei castellà la zona del…
illes Marqueses
Arxipèlag
Illes de la Polinèsia Francesa, a l’oceà Pacífic.
Són un grup de dotze illes volcàniques i molt muntanyoses que ultrapassen els 1000 m d’altitud Les més importants són la de Nuku-Hiva, al NW, molt fèrtil, i la de Hilva-Oa, al SE, que és la més extensa 350 km 2 i on hi ha la capital, Atuoua Els habitants són de raça polinèsia, i treballen sobretot la fusta l’art consisteix essencialment en escultures Conreen l’arbre del pa, fruiters, cocoters i tabac Foren descobertes, el 1595, pel castellà Alonso de Mendaña, el qual les anomenà així en honor del marquès de Mendoza, aleshores virrei del Perú El 1791 el francès Marchand en…
Trillà
Trillà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí.
S'estèn entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló coll de Sant Joan, 807 m alt i el riu, límit septentrional del terme que comprèn, també, un petit sector del curs més baix de l’Adasig, afluent de l’Aglí per la dreta El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar Es conreen 131 ha, destinades bàsicament a la vinya 128 ha, 104 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters i farratge i el cens ramader és nul La cooperativa vinícola té una capacitat de 8 000 hl El…
Maurí
Maurí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Llenguadoc, situat a la vall mitjana del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, que neix dins el terme de Sant Pau de Fenollet, als vessants S de les Corberes, travessa el terme en direcció W-E i desemboca al seu col·lector dins el terme d’Estagell (Rosselló).
El sector septentrional és accidentat per les Corberes, que es comuniquen amb el Perapertusès en aquest indret pel grau de Maurí 420 m alt, obert a l’W del castell de Querbús Perapertusès, al límit amb el terme i el sector meridional ho és pels vessants orientals de la serra de l’Esquerda L’agricultura és absolutament especialitzada en la vinya 2 035 ha i produeix un vi dolç natural, i vi de qualitat superior amb la denominació d’origen de vi de les Corberes el vi dolç natural generalment és vermell, prové de macabeus i de garnatxes grisos, forma part de la qualitat Ribesaltes i, quan ha…
Pià
Aspecte parcial de Pià amb la plaça de la República, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana, al límit amb la Salanca, estès entre l’aglomeració perpinyanesa i l’Aglí; és drenat per la Llavanera, afluent, per la dreta, d’aquest riu.
L’agricultura és la base econòmica del municipi Es conreen 690 ha, més de la meitat de les quals són de vinya 457 dedicades a la producció de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 174 ha d’hortalisses al regadiu 51 d’escaroles, 28 d’espàrrecs, 24 d’enciams, 16 de tomàquets, 12 de julivert, 7 de carxofes, 6 de pastanagues, 2 de coliflors Hi ha dues cooperatives vinícoles, amb una capacitat de 600 000 hl Hi funciona una incipient indústria metallúrgica i d’embalatges La població gairebé doblà al segle XIX, disminuí durant la primera meitat del segle XX i creix ràpidament per l’extensió…
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.
La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina