Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
serralada del Mar
Serralada
Sistema muntanyós del Brasil, format per granits, gneis i quarsites, que s’estén des de l’estat d’Espírito Santo fins al de Rio Grande do Sul (llac Dos Patos).
Constitueix l’escarpament del sòcol arcaic interior i presenta un vessant marítim molt abrupte, contràriament al de l’interior, el qual descendeix suaument
el Sagitari
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel α Sagittarii és de magnitud 4,11 i és situat a una distància de 250 anys llum La constellació, però, contràriament a la norma establerta, conté altres estels més brillants que l’estel α Sagittarii Un altre objecte celeste important de la constellació és una nebulosa d’emissió, coneguda amb el nom de nebulosa Trifida , que és situada al NE de l’estel λ Sagittarii Cal assenyalar també que la direcció de la constellació és la de les regions centrals de la Galàxia
l’Octant
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Gall Dindi, Tucà, l’Hidra mascle, la Taula, el Camaleó i l’Ocell del Paradís.
L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a situar el pol sud és la Creu del Sud,…
vall de Viu
Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi del Pont de…
badia de Cochinos
Badia
Entrant de la costa sud de Cuba on tingué lloc una intervenció militar dels EUA (17 d’abril de 1961) encaminada a enderrocar el règim de Fidel Castro.
L’administració Eisenhower entrenà a la jungla de Petén a Guatemala i Nicaragua diversos mercenaris cubans exiliats la Central Intelligence Agency CIA fou l’organisme coordinador de l’acció En arribar John FKennedy a la presidència gener del 1961, consultà l’opinió dels experts El departament d’estat es mostrà contrari a la intervenció, mentre que la CIA i el Pentàgon en foren partidaris El desembarcament fou justificat amb l’anunci de la falsa notícia de l’arribada de 180 reactors soviètics a l’Havana La invasió no tingué l’ajuda aèria dels EUA per la negativa de Kennedy, que s’havia…
Bali
Camps d’arròs a l’illa de Bali, Indonèsia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i província d’Indonèsia.
La capital és Denpasar 788589 2010 És separada de l’illa de Java per l' estret de Bali i de l’illa de Lombok per l’estret del mateix nom En general és muntanyosa, i culmina en el volcà Agung 3 142 m, bé que al sud presenta una extensa planura El clima és moderat, bastant sec al nord i amb pluges abundants al sud durant els períodes monsònics Els recursos econòmics principals són l’agricultura cafè, arròs, tabac i la ramaderia bovina i porcina La indústria és menestral, amb manifestacions artesanals escultura de fusta, treball del metall i teixits Els nuclis urbans principals són Singaradja i…
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
el Molí d’Espígol

Vista aèria del Molí d’Espígol
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Tornabous (Urgell), situat a menys de 1.500 m al NE del cap de municipi, a la dreta del canal d’Urgell, i al límit occidental de la partida d’Espígol, a les darreres terres de secà i en un petit desnivell, el tossal d’Espígol, gairebé al peu de la serra d’Almenar.
És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que…
Plutó

Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…