Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
patriarcat d’Alexandria
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies copta i melquita catòliques, i copta i bizantina ortodoxa (resident al Caire des del s XI).
L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili de Calcedònia 451 el…
el Banat
Geografia històrica
Regió de l’Europa oriental estesa entre els Alps de Transsilvània (Romania), el Danubi i els rius Tisza (Hongria i Sèrbia) i Mureş (Hongria i Romania).
És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté una gran…
Cumaná
Ciutat
Capital de l’estat de Sucre, Veneçuela.
L’augment demogràfic, recent, és posterior als terratrèmols que destruïren diverses vegades la ciutat Actualment és a la vora del riu Manzanares i estesa fins al golf de Cariaco, on hi ha Puerto Sucre, el port És el nucli industrial indústria tèxtil, del tabac, de l’oli de coco i el centre comercial d’una àrea predominantment agrícola i ramadera És un important port pesquer, amb indústria conservera s ardines Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, fundada el 1958 La regió fou explorada per Pedro Alonso Niño i Cristóbal Guerra en 1499-1500, però el primer…
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la…
la Salut
Barri
Barri de Barcelona, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira.
La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, ca n'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’…
Buenos Aires
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, entre l’estuari de Riu de la Plata i el riu Colorado.
La capital és La Plata Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota la província és drenada…
Transdnièster
Geografia històrica
Territori de Moldàvia situat entre el riu Dnièster i Ucraïna.
Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…
Sants Màrtirs Just i Pastor

Església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, a Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les voltes de les…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina