Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Corpus Christi
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA, a la vora dreta de la desembocadura del riu Nueces, a la badia de Corpus Christi.
Fundada el 1840, durant els darrers vint anys la població quasi s’ha doblat, i és manifesta la tendència al creixement de l’àrea metropolitana És el centre d’un territori agrícola cotó, ramader i sobretot miner petroli i gas natural, amb indústries derivades d’aquestes activitats indústria tèxtil, alimentària i petroquímica Port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Corpus Christi State University, fundada el 1971
convent del Corpus Christi
Convent
Antic convent dominicà de Llutxent (Vall d’Albaida), al cim d’un turó (364 m alt.), al nord de la vila.
Fou bastit al segle XV al voltant d’una església construïda el 1335 per a commemorar el miracle dels Corporals de Daroca, i subsistí fins el 1835
Cambridge
Ciutat
Capital del comtat de Cambridgeshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, vora el riu Cam.
És seu de la important Cambridge University, i la vida universitària condiciona l’aspecte físic i en general la vida de la ciutat Té nombrosos jardins i parcs destaca el Jardí Botànic i els principals edificis corresponen als collegis el King's College, amb una notable església del 1446, el Corpus Christi College s XV, l’edifici del senat universitari 1772, etc Formada al voltant d’una fortalesa s XI que guardava el pont sobre el Cam, obtingué carta de poblament el 1201, amb el títol de borough En foren importants les fires agrícoles Ha estat coneguda amb la forma llatinitzada…
Llutxent
Vista de Llutxent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, a la vall del riu de Vernissa, que travessa el terme de N a S; és accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Buixcarró i del Mondúber.
Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1 700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2 560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina la vila el palau senyorial, del s XVI Fou centre de la baronia de Llutxent El…
Planès
Planès Església romànica de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, estès a la dreta de la Tet, a l’extrem oriental del pla de la Perxa, per la vall de la riera de Planès, que davalla de la serra que la separa de la vall d’Eina (la Torre d’Eina, 2 830 m alt; Cambresdases, 2 711 m alt); el pic de l’Orri (2 561 m) i el serrat de l’Escaldat (2 309 m) la separen de la vall de Balaguer, ja al Conflent.
Excepte al sector més pla, al N del terme, el bosc ocupa una part molt important del territori per sota els 2 500 m alt De les 118 ha conreades, 107 són ocupades per prats i farratginars Hi ha també 6 ha de cereals i d’hortalisses Hi ha una cinquantena de caps de bestiar boví i uns 200 d’oví El poble és dividit en diversos nuclis el principal 1 588 m alt, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, notable exemplar romànic s XIII, de planta triangular, amb tres absis i una gran cúpula, que hom anomena popularment la mesquita i a la qual hom atribueix un impossible origen musulmà, en la…
Quatretonda
Quatretonda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Costera, comarca de la qual la separa la serra de Buixcarró (672 m alt.), coneguda per les seves pedreres de marbre rosa, i que accidenta el sector septentrional del terme.
S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…
Alfara del Patriarca

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a la dreta del barranc de Carraixet.
Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut un creixement…
Aspa

Aspa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina