Resultats de la cerca

El portal 1481 i els finestrals són obra de Pere Comte i Joan Guiverro, i la gran torre, ja renaixentista, és de Montano 1518 La Sala Daurada, de magnífics teginats, és obra de Genís Linares 1534-35 i conté diverses pintures La magna sala de Corts, amb magnífics teginats del mateix Linares 1540 i una interessant galeria correguda, de Gaspar Gregori 1563-66, conté vastes pintures que representen una sessió de la diputació del regne i que són obra de Joan de Sarinyena i Vicent Requena, entre d’altres 1591-93 El 1952 hi tingué lloc una ampliació d’estil historicista hom hi installà…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400…

Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles…

La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…

Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…