Resultats de la cerca

La presència espanyola datava del 1476, però no fou ocupat oficialment fins el 1934, i tornà al Marroc el 1969 La població és majoritàriament berber

Situat dins el complex municipal del mateix nom, s’inaugurà el 2006, en completar-se la remodelació i la modernització d’una pista anterior de terra que datava del 1992 Dona servei a la Unió Atlètica Barberà i emmarca un camp d’herba natural que s’utilitza bàsicament per a la pràctica del futbol americà

És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica

Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’…

Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un…

Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…

Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un enclavament a les terres…

Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…

Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…