Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Can Ruti
Geografia històrica
Antiga finca al terme municipal de Badalona (Barcelonès).
Dins del terreny hi havia un mas construït al segle XVI, reformat al XVIII i enderrocat l’any 1973 El nom actual és suposadament una deformació del cognom basc Urrutia Un membre d’aquesta família, Juan de Urrutia, s’hi establí després del setge de Barcelona, el 1714 El 1983, en els terrenys de la finca s’hi inaugurà l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol , popularment conegut com Can Ruti
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
Guiena
Vall
Regió d’Occitània que comprèn els territoris articulats sobre la vall de la Garona i que limita al N amb el Llemosí, al S amb la Gascunya i al SE amb el Llenguadoc; coincideix aproximadament amb els departaments francesos de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona i els Pirineus Atlàntics.
El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
Ribes Blaves
Disseminat
Disseminat del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
El nom prové dels afloraments geològics consistents en grans roques de tonalitats blavoses originats fa uns 30 milions d’anys en el moviment tectònic generador de la falla que posa en contacte els materials paleozoics i els cenozoics i separa la Serralada Prelitoral Catalana de la fossa tectònica del Vallès-Penedès L’aflorament és format per farina de falla de tonalitats blavoses originada per la deformació i trituració de la pissarra, que l’erosió eòlica i fluvial converteix en xaragalls Unes formacions similars pertanyents a la mateixa falla són les Roques Blaves d’Esparreguera Per la seva…
Albuixec

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, a la zona costanera al N de la ciutat de València.
Tot el terme és d’horta, regada per braços de la séquia de Montcada els conreus més freqüents són cebes, tomàquets, enciams, carxofes, etc, així com tarongers La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 86% pels propietaris la resta, ho és, principalment, per arrendataris Com a tots els pobles de l’Horta, la ramaderia estabulada és molt desenvolupada Tradicional poble agrícola, hom hi ha installat un gran polígon industrial que ha provocat un cert creixement de la població El poble 3 528 h 2006 albuixequins 7 m alt és prop de la línia de ferrocarril de Barcelona a València Era…
Nicòsia
Ciutat
Capital de Xipre i del districte homònim.
Situada a l’interior de l’illa, a la plana de Messaria i a la ribera del riu Pedies, és un important centre comercial mercat de seda, cotó, vi i fruita i un nucli industrial manufactura de tabac, licors i sabó És seu del govern de l’illa i de l’arquebisbe de l’església autocèfala de Xipre Factoria comercial dels llatins durant les croades, passà després als Lusignan 1192, que la convertiren en capital de llur regne amb el nom franc de Nicòsia deformació del nom grec Ocupada pels genovesos el 1365, posteriorment, el 1372 en una acció en què tingué un paper important Elionor de Prades, reina…
Istanbul
El port de la ciutat d’Istanbul, centre cultural i comercial de Turquia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’il d’Istanbul, a la regió de Màrmara (Turquia).
Istanbul és la ciutat més gran de l’estat, el seu centre cultural i comercial i el port més important Té indústries mecàniques, químiques i tèxtils i manufactures del tabac Hi ha universitat i té aeroport internacional Yesiköy Correspon a l’antiga Constantinoble , capital de l’imperi Bizantí i de l’imperi Otomà, rang que perdé en ésser constituïda Ankara , el 1923, capital de la moderna Turquia El nom és la deformació de l’expressió grega εις τhν πόλιν ‘cap a la ciutat’ El Bòsfor, la mar de Màrmara i el Corn d’Or divideixen la ciutat en tres parts, dues a Europa i una a Àsia El vell…
Sant Guim de la Plana
Sant Guim de la Plana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…