Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
el Cotxer
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de Camaleó i el Taure.
Té 150 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud, un de segona i quatre de tercera És molt extensa i de fàcil identificació pel pentàgon que determinen els estels α, β i φ de la constellació, juntament amb l’astre β del Taure L’estel principal és la Cabra
la Creu del Sud
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Centaure i de la Mosca.
Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó
el Pegàs
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Guineueta, el Cigne, el Llangardaix, Andròmeda, els Peixos, Aquari, el Cavallet i el Dofí.
Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda
Paraguai
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el cinquè del continent per la seva llargada, tributari del riu Paraná, on desguassa prop de la ciutat de Corrientes (2.550 km de longitud i 1 148.000 km2 de conca).
Neix al Mato Grosso brasiler, a 300 m d’altura A 200 km de les fonts entra a la plana formada pels seus propis alluvions, dipositats sobretot a la vora dreta Travessa el Paraguai i durant bona part del seu curs serveix de frontera a aquest país, primer amb el Brasil i després amb l’Argentina Rep nombrosos afluents de l’altiplà brasiler baixen el Cuiabá, el Río Negro, l’Aquidauana i el Taquari, mentre que del sistema andí arriben el Pilcomayo i el Bermejo, que travessen el Chaco i tenen un curs poc favorable a la navegació a causa de la presència d' esteros o de ràpids Pilcomayo Les pluges…
Orió

Orió
© Corel
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l’Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.
Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera Els seus astres principals, Betelgeuse α -Ori , magnitud 0,7, variable, Rigil β -Ori , magnitud 0,15 i Bellatrix γ -Ori , magnitud 1,64, juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi parallela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió Un objecte celeste molt interessant de la constellació és una nebulosa d…
Geòrgia
Divisió administrativa
Estat del SE dels EUA.
La capital és Atlanta El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el NW, muntanyós, format pels contraforts apalatxians, i la resta de l’estat, ocupat per la plana, que, inclinada de NW a SE, és formada per material argilós i calcari La costa és baixa De clima subtropical, la mitjana de pluviositat anual és de 1 250 mm El sistema fluvial és determinat per l’existència del Blue Ridge, al NW altitud màxima 1 453 m al pic Brasstown Bald, que obre dos vessants, sobre l’Atlàntic i el golf de Mèxic, respectivament Grans extensions forestals pins, roures, faigs prop de…
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
Amsterdam
Vista d’un dels nombrosos canals que creuen la ciutat d’Amsterdam
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional, a la confluència de l’IJ i de l’Amstel.
És el nucli d’una aglomeració metropolitana i un centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port El centre comercial i de negocis actual, que gravita al…
Provença
Paisatge de la Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses…
la Plana d’Utiel

Comarca del País Valencià, a l’àrea de llengua castellana.
La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…