Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Sant Esteve de Perabella
Monestir
Monestir de tradició pactista visigòtica, situat en una cova en el camí de Balestui, al municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
Vila-romà
Castell
Antic castell del municipi de Palamós (Baix Empordà), situats al sector muntanyós del NW del terme (darrers contraforts de les Gavarres).
Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa
castellot de la Roca Roja
Poblat ibèric del terme municipal de Benifallet (Baix Ebre).
És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa

Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
JoMV
Església
Església parroquial de Gallifa (Vallès Occidental), situada al poble, a sobre mateix del mas del Racó
L’edifici És una església d’una sola nau amb capçalera triabsidal disposada en forma de creu La nau, rectangular, és coberta amb volta de canó L’absis i les absidioles són semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, tres a l’absis central, una al mur sud i l’altra al mur oest La porta s’obre a la façana sud per mitjà de dos arcs de mig punt L’absis és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de sis arcuacions i faixes verticals o lesenes que acaben en un sòcol que envolta l’absis Aquest fris…
monestir de Sant Joan les Fonts

Monestir de Sant Joan les Fonts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat benedictí, filial de Sant Víctor de Marsella, situat al poble de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
L’església o esglésies de Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miquel existien des del 958, que foren consagrades i es devien trobar molt properes la de Sant Esteve i la de Sant Joan es refongueren en una de sola, amb els dos titulars el 1079 fou donada pels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, a Sant Víctor de Marsella, perquè hi edifiqués un priorat Fou dotat amb cinc esglésies parroquials veïnes —Santa Eulàlia de Begudà, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant Martí de Capsec i Sant Cristòfol les Fonts dites també de les Fonts Superiores per a…
ermita de Castellet

Vista de Sant Pere de Vallhonesta i del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita
del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages).
De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on encara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’entrada cobert amb volta de canó i amb dues obertures al…
coll de Balaguer
Collada
Pas de la carretera de Barcelona a València a través dels contraforts de la Serralada Prelitoral, que en aquest sector ( serra del coll de Balaguer
) arriben a la mar.
És una zona deserta entre els pobles del Perelló Baix Ebre i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, antic hospital del Coll de Balaguer per als qui passaven el coll, límit natural i tradicional entre la regió de Tortosa i el Camp de Tarragona Alguns creuen que abans es deia coll de Lipià o de Llipià, un topònim d’origen preromà, que segons Coromines és possiblement celta Sembla que al seu peu hi hagué el Subsaltus esmentat pels vasos apollinars i que era travessat per la Via Augusta o Màxima camí d' Oleastrum El coll de Balaguer és esmentat com el límit en la donació del Camp feta per Ramon…
Sant Sadurní
Castell
Castell i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), sobre el punt més alt de la cinglera de Sant Sadurní, al nord de la vall de Gallifa.
Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis presenten una…
Conca
Una de les típiques cases penjades de Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a la confluència del Xúquer amb el Huécar, als contraforts de la serralada Ibèrica.
La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina