Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Avellino
Ciutat
Capital de la província d’Avellino, a la Campània, Itàlia.
Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820
Kabul
Ciutat
Capital de l’Afganistan i de la regió Central.
L’aglomeració urbana és de 2454000 h est 1999 És situada vora el riu Kābul, afluent de l’Indus, a uns 1800 m d’altitud, en una fèrtil vall sota els cims del Hindu Kush És un nus de comunicacions important Al costat de les tradicionals indústries artesanals cuir, armes han crescut modernes indústries tèxtil, mecànica, alimentària i d’elaboració de pedres precioses Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Kabul, fundada el 1932 Malgrat que la conquesta musulmana tingué lloc el 1656, la seva islamització no fou efectiva fins a l’època gaznèvida segles X…
Almudaina

Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Planes, al N de la serra d’Almudaina (que separa aquesta vall de la de Seta) i drenat pels barrancs del Molló i de Colomer, afluents del barranc de Planes, que limita el terme pel N.
El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el 1609, any de llur expulsió…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir ( Sant Vicenç de Pinsent
) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera
.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…
col·legiata d’Àger
Col·legiata dedicada a sant Pere, situada sobre la vila d’Àger (Noguera), dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.
Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no feu efectiva la donació SantPere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida…
Cornualla
Península
Península al sud-oest d’Anglaterra, habitada fins el segle XIX per un poble clarament diferenciat.
Constituïda per petits turons Bodmin Moor, 425 m alt i costes retallades, la península s’endinsa a l’oceà fins a formar l’arxipèlag de Scilly L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, la mineria de l’estany i la pesca, però actualment la principal font d’ingressos és el turisme Badmin i Truro són les ciutats més importants La història de Cornualla fou la mateixa que la de Galles i la de tota la branca britànica fins al segle VI, que s’iniciaren les invasions anglosaxones Fou l’últim reducte dels celtes al sud de l’illa, puix que els anglosaxons no la dominaren fins al…
Baixa Navarra
Història
Territori històric del País Basc, al vessant nord dels Pirineus.
Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país…
Marratxí
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091 ha ametllers…
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…
Virgínia
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La geografia La capital és Richmond Limita al NE amb l’estat de Maryland el riu Potomac fa de frontera, al NW i a l’W amb els estats de Virgínia de l’Oest i Kentucky, al S amb el de Tennessee i de Carolina del Nord i a l’E amb l’oceà Atlàntic L’estat és constituït per regions molt diverses a tota la banda de ponent s’estén la serralada del Blue Ridge, del sistema apalatxià, que travessa l’estat de NE a SW, i a l’extrem sud-occidental els límits inclouen una part de l’altiplà de Cumberland, regió de gresos, i el Piedmont, regió muntanyosa, solcada pels rius que davallen dels Apalatxes i que la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina