Resultats de la cerca

Altres cims superen els 5 000 m, i en davallen glaceres vers l’W A la base hi ha àrees conreades fins a 1 600 m, a la zona intermèdia bosc fins a 3 000 m i, més amunt, pasturatges El primer a escalar-lo fou HMeyer, l’any 1889

La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964

Forma part del parc nacional de Denali A causa de la situació geogràfica, l’altitud i el clima, és un dels cims més difícils d’escalar La primera ascensió fou feta el 1913 La muntanya, anomenada ja Denali —que significa ‘la Gran’— pels indis nadius d’Alaska, fou rebatejada amb el nom de Densmore’s Mountain pels seus descobridors al segle XIX i, des del 1896, McKinley, en honor del president William McKinley Des del 1975 Alaska reclamava que la muntanya recuperés el nom original, cosa que el govern dels Estats Units no aprovà fins a l’agost del 2015

Situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró, al peu del Pedraforca, a 1647 m d’altitud Fou inaugurat el 26 de juny del 1949 i duu el nom de Lluís Estasen , iniciador de l’escalada moderna a Catalunya i que encapçalà la cordada que el 1928 escalà per primera vegada la paret nord del Pedraforca És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat per a 81 persones És freqüentat per escaladors i alpinistes que volen escalar les vies en roca i els itineraris hivernals que recorren les parets del Pedraforca, molt especialment la seva cara nord, a més…

Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge…

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…

Situació i presentació  El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…

Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…