Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Abrittus
Ciutat antiga
Ciutat-fortalesa romana trobada el 1981 prop de la ciutat búlgara de Razgrad.
Cercada durant molt de temps pels arqueòlegs, hi han estat descoberts més de 800 monedes d’or, capitells, columnes, etc, d’èpoques diferents Centre d’estacionament de reforços de l’exèrcit romà, l’any 251 dC hi morí l’emperador Deci lluitant contra els gots Al s VI fou destruïda pels àvars i els eslaus
Aeròdrom de Calaf-Sallavinera
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva situat entre Sant Pere Sallavinera i Calaf.
Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament
Aeròdrom de Manresa
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Sant Fruitós de Bages.
Conegut també com Aeròdrom de Sant Fruitós de Bages o Aeròdrom Pujol Muntalà, es troba a 5 km d’aquesta població Els anys trenta ja es feien vols esportius a Manresa a través de l’Aeroclub de Manresa i Comarca del Bages, fundat el 1934 i continuador de la tradició aèria instaurada a Manresa a través d’una delegació de la Lliga Aeronàutica Catalana 1926 L’aeròdrom fou inaugurat el 1969 i és propietat de Ramon i Manel Pujol i Roca El seu operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Té una extensió de 13,71 ha i disposa d’una pista d’herba i terra de 750 × 40 m i una plataforma d’…
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
Aeròdrom d’Alfés

Aeròdrom d’Alfés
NET EC
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva situat al terme municipal d’Alfés.
Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat…
Aeròdrom de la Cerdanya

Aeròdrom de la Cerdanya
Josep Tomàs
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva situat entre Das i Fontanals de Cerdanya.
Conegut també com Aeròdrom d’Alp, fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 per l’Aeronàutic Club Cerdanya Quedà en desús després de la Guerra Civil Espanyola El 1971 l’empresa Aeronàutica del Segre inicià les obres de construcció del nou aeròdrom per a desenvolupar turísticament la vall i creà també l’Aeroclub de la Cerdanya Fou inaugurat amb una etapa de la Volta a Aèria a Catalunya 1973 S’hi practicà sobretot vol sense motor, activitat portada a terme pel Centre de Vol a Vela la Cerdanya També s’hi organitzà alguna etapa de la Volta Aèria a Espanya El 1982 Aeronàutica del Segre feu fallida i el…
Aeròdrom d’Empuriabrava
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Castelló d’Empúries especialitzat en salts amb paracaigudes.
Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’…
aeroport de Son Sant Joan
Aeronàutica
Aeroport de Palma (Mallorca), al NE des Coll d’en Rabassa i al N de Can Pastilla.
Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren exclusivament aquest darrer, que…
Isona

Vista del nucli d’Isona
© CIC-Moià
Vila, i cap administratiu, del municipi d’Isona i Conca Dellà situada a 659 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Solans.
Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847 Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona Se’n conserven algunes fotografies de la primeria del segle XX i d’altres del 1967 a l’…
Sinaí
Vista de la península del Sinaí
© Corel Professional Photos
Península
Península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica i que constitueix un horst triangular delimitat al N per la mar Mediterrània, al SW pel golf i el canal de Suez, al SE pel golf de ‘Aqaba i al NE per l’estat d’Israel.
Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El…